Els punts febles de la indepència

Començo avui una sèrie de quatre articles dedicats a analitzar aspectes i elements relacionats de forma molt directa amb un possible escenari de la independència de Catalunya que intenta considerar els pros, els contres, el camí a fer a partir del 25 de novembre i les conseqüències d'un fracàs del procés endagat. L'ordre serà aquest:

 

1. Els punts febles de la independència

2. Els punts forts de la independència

3. Consideracions sobre el procés cap a l'autodeterminació: el camí. La visió internacional.

4. Què passaria si no...?

 

I avui abordaré els que, en la meva opinió, serien alguns dels aspectes més inconvenients d'una possible (que no probable, i això que mai no s'hi haurà estat tan a prop des de 1714: més endavant explicaré el per què ho penso, però no pas en aquest article) independència de Catalunya.

 

Fer un exercici objectiu  mai no és fàcil perquè com a éssers humans sempre tenim una opinió. En un blog d'anàlisi (aquest ho pretén ser), hom intenta aplicar la més estricta assèpsia en les reflexions que es plasmen per escrit, malgrat tot, una plena objectivitat, una visió totalment zenital és, des de Catalunya, impossible. Altra cosa seria una visió des d'un altre racó de món: amb la informació adequada em seria molt més fàcil pronunciar-me sobre el procés d'independència que s'ha endagat a Escòcia per exemple.

 

És innegable que per arribar a final del camí s'haurien d'haver assolit prèviament dos grans objectius:

• Un molt ample consens a Catalunya (no val amb un 51%-49%), això no és preguntar qualsevol fotesa, com fan els suïssos cada dos per tres.
• Una situació d'acord amb la resta de l'Estat (amb o sense intercessió de Brussel·les, la ONU, el FMI, o el Sum Sum Corda, això ja és una altra història).

Superats aquests esculls -no menors- una situació de plena sobirania voldria dir trobar-se amb els següents esculls:

• Catalunya passaria a ser un dels estats "petits" d'Europa, amb tots els inconvenients que comporta la menor dimensió, que podar arribar a ser molts i cars ja que construir un Estat del no res és camí que fa pujada. Sé que algú pot dir que també són petits Lituània, Luxemburg i Holanda, però el camí seria llarg i feixuc.
• Una inevitable fractura de part de la població catalana, que en menor o major grau se sent espanyola. Encara que no passaria res, ja que un procés de separació a la Unió Europea i en ple segle XXI només pot ser civilitzat, la separació generaria ressentiment en una part segurament no despreciable de la població. Situació que s'hauria d'abordar de forma immediata i decidida per minimitzar aquesta fractura i evitar mals majors.
• Una llarguíssima negociació amb Espanya sobre drets i deures, masses patrimonials i balanços d'escisió, i aquí hi ha incògnites rellevants (malgrat tot el que puguin dir els tractats internacionals): les pensions, els funcionaris de l'Estat, les estructures compartides, les inversions en curs, etc....No serà fàcil i aquí hi ha en joc les garrofes de tots els ciutadans.
• Un inevitable boicot (temporal, això sí), de compres per part d'Espanya versus els productes catalans (ja es va veure què va passar amb el cava després que un descerebrat digués una barbaritat en contra de la candidatura olímpica de Madrid (ciutat): Espanya continua representant el 50% del destí de les vendes catalanes. Seria un efecte temporal, insisteixo, però que afegit a les altres consideracions, no ajudaria gens.
• Una possible fugida d'empreses multinacionals que tenen la seu a Catalunya. Al capital, massa moviments socials el posa més aviat nerviós, tan un kilo de secessió aquí com una matança allà (excepte, es clar, si hi ha petroli, or, gas natural o coltran).
• Danys col·laterals: hi ha molta gent que veu amb bons ulls el procés cap al sobiranisme que no entendria que el Barça no pogués continuar jugant a la Lliga espanyola, i aquest és un escenari que també cal considerar (també és remot, perqué la "Liga Adelante" també patiría les conseqüències de perdre el Barça i l'Espanyol).

Alguns d'aquests punts serien objecte de reflexió i aprofundiment més endavant, en funció de com vagin evolucionant els esdeveniments, especialment el "balanç econòmic de separació".