"Largo" Maltés

Sempre he estat un gran lector de còmics. De petit, vaig ser un apassionat de l'escola belga (Hergé, Morris,...) i de l'escola d'Uderzo i Goscinny, ja d'adolescent vaig descobrir, de la mà d'un amic, al Corto Maltés de l'italià Hugo Pratt. El seu primer llibre "La balada del mar salado" és ja un clàssic de culte.

 

Corto Maltés explica les aventures d'un mariner fill de pare britànic i mare gitana (de Sevilla), nascut a La Valletta, la capital de l'illa de Malta, d'aquí el sobrenom del mariner. En Corto és un supervivent de mil batalles i encara que té pocs miraments, practica una ètica natural que confereix a totes les seves aventures una noblesa que el dignifica.

 

Diferent noblesa que la del seu correligionari John Dalli, maltès també, Comissari Europeu de Sanitat per més inri, que acaba de presentar la seva dimissió després de ser acusat de corrupció, per suposadament, afavorir els interessos de la indústria del tabac, en una directiva que depenia del comissionari dimissionari (era conscient de pressions per a manipular la directiva, tot i que no està clar que cobrés de ningú). Home, respectant la presumpció d'innocència, les explicacions que ha donat l'individu són més aviat magres, i la rapidesa amb que la renunciat (després que l'Olaf, l'oficina antifrau de la Unió Europea, acredités que hi havia quelcom de fosc en el seu comportament), no augura res de massa bo.

 

El cas però, és que el maltès és llarg, més que no pas curt. En Corto segur que s'avergonyiria d'ell. El "Largo" sap que la justícia és lenta -a les institucions comunitàries encara més- i, o sorpresa, l'ex-comissari "Largo Maltés" cobrarà fins que no es demostri la seva culpabilitat el 50% del seu salari, és a dir, arrodonint, uns 8.500 euros al mes durant 3 anys (i això tenint en compte que només ha ocupat el càrrec durant 2 anys) i llavors una suculenta pensió de jubilació de  2.200 euros al mes. Òbviament el "pajaru" no ha renunciat a les pre-vendes.

 

Parafrasejant Shakespeare, "hi ha quelcom de podrit en el Regne de Brussel·les...". El corporativisme dels polítics comunitaris fa esparverar, i no fa altra cosa que provocar desafecció respecte de la classe política, vaja, com a Espanya però amb xoriçades menys immobiliàries. Per cert,a parlant d'Espanya, l'amic Jordi Angusto em passa un nota de premsa vergonyant en la que s'explica que una gran majoria de eurodiputats espanyols no han acceptat el canvi de vols en Business Class (1.300 €) a vols en turista (150 €). Segur que tots són amics del "Largo Maltés".

Costa de creure que aquestes barbaritats siguin encara possibles en un entorn en el que Europa, o es reinventa o acabarà morint.

Mentre alguns ens indignem, el "Largo Maltés" i els seus amics eurodiputats espanyols, es deuen estar fent un fart de riure (enfotent-se de la nostra indignació).