Els Estats Units com a qualsevol altre lloc civilitat del món, el sistema polític té virtuts i defectes, però el nivell de democràcia que tenen és, cal reconèixer-ho, més alt que a la vella Europa. Aquests dies diferents mitjans han publicat les donacions que diverses persones i empreses han fet a les dues cantidatures tant del Partit Demòcrata com del Republicà.
El finançament dels partits polítics a Europa és una gran caixa negra, que ha generat històricament tota mena de disfuncions, trampes i corrupció, tant entre els partits de dretes com els d'esquerres (cas Palau, cas Gürtel, cas Urdangarin, cas Malaia i tants i tants d'altres). Això no vol dir que necessàriament un sistema de finançament de partits amb llum i taquígrafs hagi de ser la panacea universal (perquè resulta una obvietat dir que els que més han contribuit a una campanya no ho fan pas precisament per una voluntat filantròpica infinita, sinó perquè esperen que si el seu candidat surti escollit els finançadors n'acabin sortint beneficiats directament o indirecta). Però al menys les coses estan més clares quan el finançament és transparent, i no hem d'anar en cerca de tresos percents i adjudicacions d'obres mig d'amagatotis o firmant convenis culturals fantasmes.
Però tornant al finançament de la campanya nordamericana, aquí sí que podem dir que el vell debat ideològic sobre dretes i esquerres i de que si les ideologies s'estan diluint per a convergir cap a una centralitat aglutinadora del màxim nombre de suports no té cap sentit.
Els de dretes són de dretes i els d'esquerres d'esquerres, sense escletxes i sense que hi hagi dubtes de les intencions dels uns i dels altres. Només cal posar l'exemple dels principals contribuents a les dues campanyes:
Partit Republicà:
- Bob Perry (promoció immobiliària): 17,5 milions de dòlars.
- Sheldon Adelson (a algú li sona?): 10,0 milions.
- Bob Rowling (petroli): 5,1 milions.
- William Koch (energia): 4 milions.
- Joe Craft (carbó): 3,9 milions.
Només hi trobo a faltar noms de la indústria armamentística. Els altres són transparents com el paper de fumar.
Partit Demòcrata:
- Alfred Eychaner (mitjans de comunicació): 3,5 milions de dòlars.
- James Simon (finances): 3,5 milions.
- Jeffrey Katzenbers (Dreamworks): 3,0 milions.
- John Stryker (arquitecte): 2,0 milions.
- Georges Soros (finances): 1,0 milions.
Aquí la cosa també és força clara, fins i tot a nivell dels imports que tenen poc a veure amb els dels principals donants de la dreta.
Segurament a Europa s'haguessin estalviat molts problemes, judicis i debats estèrils si les coses fossin tan clares com als States.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada