Full de Ruta

Un directiu de banca amb bons contactes a Convergència i Unió m'explica que des del partit tenen molt clar el full de ruta en relació a la petició del pacte fiscal. Si en aquestes rondes de converses que s'estan mantenint actualment amb la resta de forces polítiques no hi ha un acord de mínims (que malgrat posicions diametralment oposades sembla que podria finalment arribar) o en el cas que hi sigui aquest acord es totalment ignorat per Madrit (i de fet ignorat és la paraula exacta), llavors caminem també en aquest sentit cap a un segon semestre mogut.

A Madrit (concepte) hi ha tants problemes i tan greus, que malgrat que encara que la situació catalana els incomoda molt (tothom és conscient de la darrera enquesta d'opinió en la que per primera vegada surt una dada que -metodologia a part- reflexa que un 51% de la població podria estar disposada a votar sí en un hipotètic referendum per l'autodeterminació9, saben que no cal ni parlar-ne. No cal perdre-hi gaire temps, i com que les formes s'han perdut, només cal dir allò que tan bé utilitzava en Jordi Pujol: "ara no toca". L'excusa és perfecta, mai l'han tingut tan a tret.

I no cal perquè Madrit ha deixat de ser Madrit, i ha passat a ser Brussel·les-Franckfurt. I des d'Europa no hi ha, avui per avui, la més mínima simpatia ni comprensió cap a la causa catalana. Ens posen a tots en el mateix sac i, en certa manera, és comprensible. Alumnes mal aplicats, dilapidadors d'inmenses fortunes en fons estructurals, polítics mediocres i corruptes, cultura del "pelotazo" i l'enriquiment fàcil i insostenible. Tot un panorama, que respon, de forma força encertada a la trista realitat d'aquest espai territorial en el que ens ha tocat viure.

Els polítics convergents, conscients com són d'aquesta situació (si no ho fossin valdria més que es dediquessin a cultivar carxofes al Delta del Llobregat, ara que encara hi queda terra de conreu), i també plenament convençuts que tal vegada potser no hi haurà mai a la història una altra oportunitat tan clara d'afegir vots a la causa del catalanisme emprenyat com en el moment actual, tindran també ells una excusa perfecta per a convocar eleccions anticipades abans de finals d'any, i ara sí, al programa electoral convergent (veurem què passarà amb el senyor Duran, potser també mai Convergència no ha estat en millor situació per a separar-se d'una vegada d'aquest anacronisme incomprensible anomenat Unió Democràtica de Catalunya), parlarà per primera vegada i de forma oberta i sense ambigüitats d'avançar amb l'objectiu posat cap a la independència de Catalunaya.

Tot plegat va convergint cap a la tardor tòrrida de la que escrivíem a l'entrada anterior. Antropològicament parlant ens espera una època amb un suc extraordinari.