Continuant amb el que vam endagar abans d'ahir, té sentit preguntar-se com s'ha pogut arribar a una situació tan desesperant i desesperada com aquesta. Cal, com a mínim fer-se tres preguntes: Per què s'ha generat? Qui ho ha permès? Com podem evitar que això es repeteixi en el futur.
La resposta a la primera pregunta és força clara. Durant el periode del Tripartit (nefast des de totes les perspectives, es miri com es miri), la gestió econòmica i de tresoreria va ser probablement la pitjor de tota la història de la Generalitat de Catalunya. De cada 3 euros gastats només 1 tenia cobertura amb ingressos via impostos. Només una dada exemplifica abastament l'afirmació anterior: a desembre de 2003, quan van entrar, el deute de la Generalitat era d'un 9,2% del PIB català, equivalent a 13.500 milions d'Euros. Una mica abans de sortir aquest deute s'havia incrementat fins als 37.500 milions. En només 7 anys. I el més fantàstic és que no hi ha responsables, ningú se'n sent culpable, no hi ha ningú a la presó o imputat (excepte un ex-conseller però perquè passava tabac de contraband des d'Andorra -aquest és el perfil de part de la nostra classe política-). Jo no dic que ho hagin fet tot malament, ni molt menys, el que dic és que van practicar una irresponsable política d'endeutament contra res, per a pagar despesa corrent en molts casos, portant a terme actuacions que han deixat com a conseqüència les arques del tresor de Catalunya buides i una càrrega financera que els nostres nets encara patiran (només a títol d'exemple, el servei del deute de la Generalitat puja a 6 milions d'euros diaris a dia d'avui). Per tant una primera pregunta que es contesta parcialment amb l'explicació anterior, però hi ha molt més.
En resposta a la segona, ho ha permès també el fet d'acceptar transferència de competències o imposicions de Madrit (concepte) sense la corresponent aportació econòmica: el traspàs de Renfe Rodalies o la famosa, banal i insostenible llei de la dependència n'és un altre exemple. Ho ha permès el fet que els polítics de Catalunya (tots), una vegada més, no han estat a l'alçada de les circumstàncies: sense pacte fiscal però amb polítics responsables i gestors preparats, malgrat l'evidència de l'espoli que practica Madrit, no ens trobaríem en aquesta situació.
I per acabar, com es pot evitar això en el futur? Aquí hi ha moltes respostes possibles, que van des de la necessària millora del sistema de finançament de Catalunya -digui's pacte fiscal, independència o el que sugui- com per l'aprimament de l'Administració i els seus satèl·lits (ull aquí que hi ha una gran feia a fer que l'actual Govern de la Generalitat encara no ha abordat de forma seriosa, i aquest és una dels altres causants del forat), com pels canvis legislatius necessaris que impedeixin aquest tipus d'actuacions puguin fer-se, i al cim, amb total impunitat. Si no comencem a aplicar allò del "qui la fa la paga, i la paga de forma clara i immediata", serem incapaços d'avançar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada