El meu perruquer és un home tranquil. En quinze anys que fa que el conec mai li havia vist un sol gest d'emprenyament, una sola paraula fora de to. Mai fins ahir a la tarda, quan em vaig anar a tallar els cabells. El vaig veure enfadat de debò, impotent envers un increment de l'IVA dels serveis que ell ofereix des del 8% al 21%. Li fa por que tot se'n vagi en orris, el seu negoci inclòs. Està tan indignat que em va dir que faria quelcom que no havia fet mai en tota la seva vida: aniria a la manifestació contra les retallades convocada al centre de Girona.
Molts van pensar i actuar com el meu perruquer. És força inaudit veure a Girona una manifestació que aplegui més de 7.000 persones. Estem arribant a nivells de resposta ciutadana que auguren que de seguir així -i malhauradament hi seguirem- aquí pot passar qualsevol cosa.
Sóc de natura optimista. Sempre -encara ara- veig el got mig ple en comptes de mig buit. Davant els alarmistes auguris de Niños Becerras, Pauls Krugmans i d'altres taumaturgs de l'apocalipsi, penso que la consciència col·lectiva de que un canvi de paradigma és necessari i un ajustament de cinturó que no és desitjable però que és imperatiu (per tal que no se'ns talli l'aixeta del crèdit), ens ens permetria guanyar temps i una certa creditibilitat internacional, però després de l'acceleració d'alguns dels fenòmens que s'an produït els darrers dies, ja no ho tinc tan clar.
Els sindicats, apoltronats en els seus alliberats i les seves subvencions, són poc representatius del col·lectiu de treballadors de l'Estat (un nivell d'afiliació sindical que no arriba al 10% i que no representa a gent que no està gaire de punyetes i el que vol es pau i feina), però en una cosa tenen raó: l'actual govern de l'Estat està governant amb un absolut i innegable incompliment de tot el seu programa electoral. Algú pot al·legar que no hi han pogut fer res i que estem davant d'una imposició d'Europa (que condiciona el rescat bancari a les retallades). Segurament força cert, però també seria d'una ingenuïtat inacceptable pensar que la dreta prendria el poder i la prima de risc s'esvairia com per art de màgia. No em puc creure que aquesta dreta sigui tan mediocre. Hi ha alguna cosa que se m'escapa, però això serà motiu d'una altra anàlisi.
Estan en fals, i per tant, com a Grècia, com a Portugal el que tocaria és la convocatòria d'eleccions anticipades (en certa forma el referendum que demanen els sindicats). És un escenari més que plausible, perquè a més a més de la nòmina dels funcionaris, la pau social perilla seriosament (vegi's l'exemple de València d'aquesta mateixa tarda). Davant d'un escenari de conflictivitat social in crescendo, i l'increment de l'IVA a partir del dia 1 de setembre, aquesta tardor pot passar de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada