Potser no hi serem a temps, però si hi som, l'ajustament de tot plegat haurà de ser dur. No només des d'una perspectiva de política pressupostària i financera, sinó també des d'un punt de vista de regeneració política (si és que es pot) i sobre tot, sobre tot moral.
El dissabte passat llegia l'entrevista que a l'ARA li feien a la Mònica Oltra de Compromís (País Valencià). Em va sorprendre la seva claretat d'idees, tal vegada conseqüència del seu naixement i formació acadèmica a Alemània fins als 15 anys, que per força, han de conformar un caràcter diferent. En tot cas la Mònica s'exclama dels abusos del Govern del PP de la Generalidad valenciana (ho escric en castellà perquè en aragonès oriental potser algú no ho entendria), i diu una frase que em queda gravada "la dreta ha furtat pel damunt de les nostres possibilitats". I en dóna exemples demolidors.
I molt hi deu haver de veritat quan ningú de la cúpula nacional del PP (en Mariano Rajoy hi anava cada dos per tres fins no fa tant) s'hi acosta i ningú no vol saber res d'un tal Francisco Camps. Diuen veus enteses que el que els seus li van fer a en Zaplana quan el van defenestrar de la Generalidad no és res comparat amb el que encara li han de fer a en Camps. Té molta pinta i molts números que acabarà entrant a la presó (derivació del cas Palma Arena i afer Urdangarin), i si no, al temps.
S'han cregut superherois mentre le mamella rajava a cor que vols, i quan toca retallar ho fan a on no toca. Un cas sonat va ser l'ERO per acomiadar els investigadors de l'Hospital Princep Felip (veure la meva entrada al blog del dia 19 de març "Centre de Recerca Príncep Felip de València"). Un altre: el cas dels incendis de fa uns dies que han calcinat gairebé 50.000 hectàrees de bosc. Posa la pell de gallina escoltar les declaracions autojustificatives del President de la Generalidad, Alberto Fabra, en les que, amb un bombo i plateret que causa vergonya aliena, encara es felicita perquè gràcies a l'exemplaritat de la intervenció i la coordinació de mitjans amb l'Estat (en Jorge Fernández Díaz també se n'omplia la boca), "només" han calgut 4 dies per a controlar l'incendi que va comptar amb les "condicions climatològiques més adverses". No tenen cap mena de vergonya. Només cal dir, i això només és una petita intuïció no investigada, que un canvi legislatiu l'any passat permet construir en sòl cremat. La connivència tal ben descrita per Ferran Torrent entre els polítics i els empresaris indueix a pensar que algú acabarà beneficiant-se -i molt- dels incendis, que curiosament van respectar determinades zones (per exemple, allà on hi havia parcs eòlics; quina casualitat...).
En fi, amb això no vull dir que els "nostres" corruptes siguin angelets (els casos d'en Macià Alavedra, Fèlix Millet i Bartu Muñoz, entre els més sonats, clamen al cel), però el que està clar és que a València n'han fet un gra massa. Com a mínim tant com a Marbella, sino més. L'aliança entre la política i l'empresa, amb la utilització sistemàtica, partidista i fraudulenta de les entitats bancàries valencianes (CAM, Bancaixa i Banc de València, avui dia, tots tres extints) ha acabat provocat:
- una destrucció massiva del territori (política de terra cremada, com en el cas dels incendis),
- una corrupció desfermada a favor dels poderosos i dels seus aliats polítics,
- un endeutament insostenible,
- un sistema bancari fallit,
- i una classe política totalment desprestigiada, potser, de forma irreversible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada