Isabel Díaz-Ayuso, aquesta gran intel·lectual

La setmana passada hi va haver una cimera dels membres del partit popular europeu a Bucarest en la que l'actual presidenta de la Unió Europea, l'alemanya Ursula Von der Leyen, va acabar comptant amb el suport dels membres d'aquest partit per a la seva reelecció per un mandat de 5 anys al capdavant del partit. 

Els populars espanyols hi van enviar una nodrida representació, on destacava, amb escreix, la presencia de la mai prou ben ponderada presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz-Ayuso.

La intervenció de la presidenta passarà segurament als anals de la història de l'oratòria, la retòrica i la dialèctica. Si tenen temps i estan d'humor, no es poden perdre aquesta al·legoria de la política. De debò que, si tenen estòmac i capacitat per suportar estoicament la vergonya aliena, el seu visionat és un exercici altament recomanable. 

Una vegada superada la vergonya, les "ocurrències" de la senyora Díaz-Ayuso són tan bones o fins i tot millors que els acudits de l'Eugenio (per cert, si no han vist la pel·lícula, no se la poden perdre, és una obra mestra). Adjunto l'enllaç per a que puguin gaudir dels cinc minuts de glòria de la presidenta. https://www.youtube.com/watch?v=oler6-1D1a4.

Algunes de les seves perles són, a tenor literal (no he tocat ni una coma del que va dir la senyora):

• "Ahí está Occidente, nacimos ahí y se tenga o no se tenga fe, tenemos una raíz judeocristiana, tenemos unas raíces de Grecia, de Roma, del derecho, que no podemos olvidar". El grandíssim Jorge Fernández Díaz, el del arcàngel, no ho hagués dit millor.
• "Por eso no considero que lo que ha pasado en Francia esta semana (es refereix al reconeixement de l'avortament a la constitució francesa, que no només va comptar amb el recolzament de la dreta tradicional sinó que fins i tot l'extrema dreta de la Marine Lepen hi va votar a favor...) sea ningún avance porque creo que nuestra defensa es la de la vida y más en una región, la europea en su conjunto, que se está envejeciendo". 
• Després va parlar de les drogues per a ús recreatiu (literal) a Alemània, per a criticar-les (francament, hi ha algú que sàpiga de què parla la senyora Díaz-Ayuso?).
• I va acabar denunciant la compra de mascaretes del cas "Koldo" utilitzant els "fons de tots els europeus". Naturalment, ni una paraula de les mascaretes en les que va intermediar el seu germà.

Com es poden imaginar, la senyora Díaz-Ayuso no va pronunciar ni una sola paraula amb altre idioma que no fos el Castellà, entre altres coses perquè és l'únic que parla. En els seus quaranta-cinc anys de vida ha tingut moltes altres prioritats que la de l'estudi d'altres idiomes.

Aquesta espasa de l'alta política i la diplomàcia pot ser, atenció, la candidata del Partido Popular a les properes eleccions generals espanyoles, quan el mediocre Alberto Núñez Feijóo, a l'igual que com va passar amb Pablo Casado, sigui defenestrat més aviat que no pas tard.

Trump té grans deixebles a Europa i la senyora Díaz-Ayuso n'és una de les avantatjades.