L'any 2016 jo tenia a casa en acollida una jove britànica que donava classes d'Anglès a Maristes Girona, on van estudiar l'educació primària i la secundària els meus dos fills. La jove, Corinna, d'origens gairebé aristocràtics, té un pare diplomàtic d'alt rang i una mare compositora de música sacra.
Durant l'acollida els pares ens van visitar a casa a Girona i tot prenent el té de les cinc (no és conya) ens van explicar una mica la seva vida. El pare de la Corinna havia estat vice-ambaixador de Gran Bretanya a Moscú fins feia poc (el 2016 estava destinat a l'ambaixada britànica a Belgrad) i ens explicava que a l'ambaixada, a Moscou, hi tenien molts treballadors, més de 150, la majoria russos, d'un perfil en general, més aviat, gris -com la imatge, no gaire estereotipada, la veritat, que hom té dels russos-. Gent que treballava sense fer soroll i sense parlar, grisos funcionaris, en definitiva.
Doncs bé, el dia 17 de març de 2018, quan el president Vladimir Putin va signar el tractat d'adhesió de la República de Crimea a la Federació Rusa, es va produir un esclat de crits i joia entre el personal rus de l'ambaixada britànica a Moscou. El pare de la Corinna amb va dir que no havia vist res igual durant tota la seva estada a Rússia.
Aquesta és, en gran part, una de les causes que permeten que Rússia, un país amb un PNB similar al d'Itàlia, pugui mantenir una economia de guerra contra Ucraïna des de fa ara més de dos anys.
És cert que les eleccions a la presidència russa que se celebren fins avui són una farsa de magnitud gegantina (de fet, es permet el vot electrònic sense cap mena de garantia exterior que en permeti la certificació) i els tres altres candidats són titelles a sou de Putin que ni tan sols li fan oposició. L'oposició de veritat és a la presó, a l'exili o directament assassinada, com ens mostra el recent cas d'Alexei Navalni. Després de 24 anys a la presidència, demà Vladimir Putin tornarà a anunciar la seva victòria.
Ni tan sols hi ha la incògnita de saber quanta participació hi haurà a les eleccions perquè el vot no presencial a Rússia pot ser una gran font de frau, per tant queda clar que Putin arrassarà amb un percentatge de participació molt alt, segons alguns analistes del Washington Post entre el 70 i el 85% (no vol fer com en el cas de la Bielorússia de Lukashenko, on vota oficialment el 99% de la població i el 99,5% dels vots són per a la seva candidatura).
Però també és cert que Putin segueix comptant amb el suport de una gran part de la població, sobre tot entre la gent de més edat, la que ha sentit durant anys la humiliació a la que l'antiga "Rússia imperial" ha estat sotmesa. Aquest menysteniment d'Occident és el que ha fet que part de la població russa estigui d'acord amb els postulats del seu president. Quanta gent és una incògnita, però suficient com per a assegurar que malgrat l'estricte control policial i militar que hi ha al país, les possibilitats d'una rebel·lió interna.
A més a més, el que també és evident és que el bloqueig internacional promogut per Occident no ha impedit que Rússia segueixi funcionant amb una certa normalitat. La devaluació del ruble s'ha revertit, la inflació està sota control i la venda de recursos naturals a l'Índia, la Xina i altres països asiàtics ha permès una entrada de divises que continua alimentant la indústria de guerra russa. Les franquícies i negocis abandonats (literalment) per les grans cadenes i indústries occidentals han estat comprades a preu de saldo per empresaris russos i molts d'aquests negocis, amb noms canviats, tornen a funcionar (el cas de McDonalds és el més paradigmàtic, però ni de bon tros l'únic).
El món ja no és monocolor, de fet, cada vegada ho és menys i el suport indirecte de la Xina cap a Rússia (tot i que sense cap entusiasme per part de Xi Jing Pin) permet assegurar que tant la presidència de Putin com la Guerra d'Ucraïna, van per llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada