L'endemà del Superdimarts i el vot dels nord-americans

Estem en un moment cabdal en la cursa per a la presidència dels Estats Units.  No és una qüestió menor. El que passa als Estats Units afecta, i de quina manera, a la resta del món.  

Trump va guanyant Caucus darrera Caucus (les seves victòries d'ahir dimarts han forçat avui mateix la renúncia a la candidata Nikki Halley) i la nominació és ja un fet incontestable, només és qüestió de temps.

Tant, que el progressista New York Times, titula avui al seu editorial "Trump's Conquest of Republican Party matters to Every Americans" (Les conquestes de Trump al partit republicà importen a cada nord-americà). I diu en l'article que l'elecció de Trump com a candidat és una pura formalitat. I afegeix, literalment: "Això és una tragèdia pel Partit Republicà i pel país que pretén servir". Trump s'ha apoderat del partit republicà amb l'acceptació acrítica dels més rellevants membres del partit, segurament com a conseqüència del fervor de deixebles obnubilats que li professen molts dels militants de base, els que es fan sentir, alguns dels quals van protagonitzar (i continuen protagonitzant) actes violents i vandàlics com ara l'intent d'assalt al Capitoli el 6 de gener de 2021.

Les notícies d'aquestes darreres setmanes sobre la potència mundial són veritablement preocupants. D'una banda hi ha la irreversibilitat de la candidatura de Trump, i d'altra banda es posa en qüestió a diari la capacitat mental de Joe Biden com a president i com a candidat. La premsa i els republicans en qüestionen les facultats i cert és que si bé a Trump se l'ha enxampat amb moltes llacunes de memòria, les de Biden fan feredat i preocupen tothom, no només els demòcrates. 

Com escrivia ahir, la cursa es decidirà entre els dos candidats, a menys que no succeeixi un miracle, i a tot això afectarà i molt la mobilització dels votants. El problema, des del meu punt de vista, és que els votants republicans, més fanatitzats i radicalitats, acudiran de forma massiva a les urnes. Entre els demòcrates, una gran participació és un gran signe d'interrogació, dependrà en bona part de la mobilització dels votants negres i hispans. 

Els perfils dels votants en alguns temes cabdals per a la ciutadania nord-americana marquen aquesta tendència, que es pot veure en aquesta gràfica adjunta d'una enquesta molt recent que pregunta a ciutadans nord-americans sobre immigració, un dels punts més calents de l'actual legislatura.

A la qüestió de sobre qui creu que és més fiable en matèria d'immigració, la balança es decanta clarament cap a Donald Trump (53% versus 41%). Per raça, els blancs sens educació superior (votants amb escassa formació, passió per les armes de foc i nul·la cultura política que es deixen influenciar amb facilitat) consideren que Trump és més fiable en un 67%, mentre que en el cas de les minories, el percentatge és completament oposat. 

La desgràcia, però, és que la militància republicana està molt més motivada i els més fanàtics creuen de forma cega i totalment acrítica que a Trump se li va negar una victòria legítima a les eleccions de 2020. 

Preocupa, i molt, que si els resultats de les eleccions del novembre són molt ajustades (que ja auguro que ho seran) i es decanten a favor dels demòcrates, pot acabar havent-hi un veritable cop d'estat (el que va estar a punt de ser-hi el 2020 serà un joc de nens comparat amb el que pot passar el novembre de 2024).