Ja fa alguns dies que, a les xarxes i als mitjans de comunicació seriosos (per a mi, mitjans seriosos són per exemple: "The New York Times", "El País", "L'Ara" ó "La Vanguardia" encara que molts puguin no estar-hi d'acord), ens apareix la notícia de l'ex-alt càrrec d'intel·ligència i ex-militar dels Estats Units, David Grusch, declarant la setmana passada durant més de quatre hores davant d'una comissió de la Cambra de Representants dels Estats Units sobre un programa secret del govern dels Estats Units per a amagar l'existència de material de procedència extra-terrestre.
La possible procedència extra-terrestre d'aquest material s'anomena tècnicament amb el seu acrònim anglès UAP ("Unidentified Aerial Phenomenon"), fenòmen aeri no identificat, i substitueix l'anterior acrònim que els anomenava UFO ("Unidentified Flying Object"). Òbviament tots hem pensat en OVNIS alguna vegada a les nostres vides, i probablement tots ens hem cregut -al menys quan erem joves- alguna de les teories conspiranoiques que parlaven de desaparicions d'avions al Triangle de les Bermudes o de seguiment de UAP per part de pilots de combat de les forces aèries nord-americanes.
I precisament aquesta notícia m'ha fet recordar una història de la nostra joventut.
Els que ja tenim una edat pensem que segurament un dels episodis més famosos que van tenir lloc en relació als OVNIS -i que van contribuir a augmentar-ne la llegenda- el va protagonitzar un programa de ràdio dirigit l'any 1938 per l'aleshores jove guionista Orson Welles, que difonia per la cadena de ràdio CBS versions radiofòniques d'obres de teatre (el programa es deia "The Mercury Theater on the Air").
El diumenge 30 d'octubre de 1938 a les 8 del vespre, el programa radiofònic va difondre una adaptació de la novel·la "La guerra dels mons" de l'escriptor H.G.Wells i anava d'una invesió alienígena (la història original s'ubicava a l'Anglaterra victoriana de finals del Segle XIX però Orson Welles la va traslladar a un poblet de New Jersey al 1938). El pols narratiu i el guió eren tan potents -amb suposades interrupcions de l'emissió per a donar pas a notícies d'última hora- que molta gent que es va incorporar a la sintonia una vegada el programa havia començat es va creure que es tractava d'una invasió extra-terrestre de veritat i es van col·lapsar centrals telefòniques i comissaries de policia. Molta gent va abandonar casa seva i va fugir espaordida. El colapse va ser de tal magnitud que l'endemà l'Orson Welles va haver de sortir a explicar que es tractava d'una broma de "Halloween" i va haver de demanar perdó.
Però al mateix temps que es publicava la notícia de la declaració de Grush -que acabarà òbviament arxivada- han començat a sortir notícies recurrents sobre el cotxe volador. I això ja no és una broma d'Orson Welles o un producte de la imaginació desbordant d'algun altre guionista (especialment ara que Hollywood està en peu de guerra i molts actors i guionistes en vaga indefinida).
La notícia, totalment contrastada, és que la FAA "Federal Aviation Administration", màxima autoritat nord-americana pel que fa a la regulació de l'espai aeri del país, acaba d'emetre un certificat d'aeronavegabilitat especial a favor de l'empresa de Palo Alto (California) Alef (https://alef.aero/) per a fer proves a l'espai aeri del primer cotxe volador del mon.
Ho vam veure a la pel·lícula Blade Runner (Ridley Scott, 1982) en la que a un Los Angeles situat a un futur que aleshores era proper, 2019 (47 anys més tard), el cel de la ciutat estava solcat per cotxes que volaven. Allò era pura ficció.
Però ara això va de debò. Si la irrupció de la telefonia mòbil primer i els ordinadors portàtils i la Intel·ligència Artificial més tard ens han fet pensar que ja estem instal·lats al futur, l'aparició del cotxe elèctric volador no fa altra que confirmar aquesta teoria. De fet, al lloc web d'Alef, es pot passar una "pre-comanda" del vehicle volador, la primera sèrie del qual tindrà un preu estimat (segons l'empresa) de 299.999 dòlars - una ganga- i per tenir prioritat a la llista d'espera, només cal donar una paga i senyal de 1.500 dòlars.
La cosa és tan atractiva que m'ho estic rumiant de veritat, perquè això sí que es entrar tot d'una al futur de ciència ficció que no fa tant ens explicaven les pel·lícules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada