dijous, 31 d’agost del 2023

El dilema dels candidats republicans als Estats Units

La setmana passada va tenir lloc el primer gran debat dels candidats del partit Republicà a la nominació com a presidenciable a les eleccions de 2024. El debat, televisat per la cadena conservadora FOX, va comptar amb la presència d'11 dels 12 candidats fins el dia d'avui. Com és sabut, Donald Trump va contraprogramar i va decidir no anar-hi (fent un Feijóo, però amb molt més fonament que el gallec) i en canvi va concedir una entrevista a l'antic periodista ultra-conservador de la cadena, Tucker Carlson (acomiadat pel propietari, Rupert Murdoch) a la xarxa social "X", antic Twitter.

Els arguments que Trump va donar per a saltar-se el debat es van basar en el fet que les intencions de vot al bàndol republicà li donen un 50% d'intenció de vot, a gran distància del segon candidat, Ron de Santis, el governador de Florida, a qui se li atribueix entre un 15%, i el tercer candidat, Viviek Ramaswamy, nascut a Cincinnati de pares indis a qui se li assigna un 9%. És força probable que cap dels altres candidats, ni tan sols l'ex-vicepresident, Mike Pence, acabin tota la cursa presidencial donades les escasses expectatives de vot dels altres candidats.


El debat televisat va tenir una audiència de 12,8 milions de persones, en un país de 332 milions d'habitants, el que no deixa de ser una altra demostració que la televisió, sigui en obert o per cable, està patint una seriosa davallada d'audiències, també als Estats Units. L'entrevista de Carlson a Trump a X (va tenir una durada de 46 minuts) la van veure 14,8 milions de persones (jo en sóc un d'ells) que és la prova del 9 de que la televisió no tornarà a fer mai més les xifres d'audiència pre-xarxes socials i pre-plataformes.

Sigui com sigui, la nominació republicana genera una gran expectació entre la població nord-americana. En el bàndol demòcrata de moment no hi ha color perquè hi ha només dos cadidats i Biden lidera els enquestes amb més d'un 60% d'intenció de vot.

La qüestió però és al bàndol republicà. Donald Trump va rebre a les eleccions de 2020, atenció 74,2 milions de vots, que és una quantitat no negligible, ja que suposa gairebé un 47% dels sufragis.

El dilluns a la nit sopava a Arkansas amb un consultor que ha seguit les eleccions presidencials nord-americanes des de fa cinquanta anys i aquest té molt clar que Donald Trump serà clarament la persona designada com a candidat a la presidència dels Estats Units pel Partit Republicà. Molts l'acabaran votant amb pinces al nas, però hores d'ara, malgrat les quatre grans imputacions judicials en marxa Indictements), i una o diverses possibles condemnes, hi ha consens en que, a menys que no es produeixi un miracle amb Ramaswamy (38 anys, empresari d'èxit, llicenciat per Harvard i Yale) i aconsegueixi en pocs mesos la popularitat que li cal per a poder ser el candidat electe, Trump en serà el guanyador de carrer.

La qüestió és però, que els votants republicans d'ordre (que en són molts) no veuen clar que un personatge amb les investigacions judicials en curs que té obertes, sigui el millor candidat pel seu partit. A New Hampshire, el primer estat de la Unió on es celebren primàries, hi ha una iniciativa republicana que pretén desqualificar Trump com a candidat invocant la 14ena. esmena de la Constitució dels Estats Units. Aquesta diu literalment, en la seva secció tercera: 

Cap persona podrà ser senadora o representant al Congrés, ni electora del president i vicepresident, o ocupar càrrecs, civils o militars, als Estats Units, o en qualsevol estat, si és que prèviament no ha prestat jurament, com a membre del Congrés, o com oficial dels Estats Units, o com a membre de qualsevol legislatura d'algun estat, o com a oficial del poder executiu o judicial, per defensar la Constitució dels Estats Units, si ha incorregut en insurrecció o rebel·lió contra aquests, o ha donat auxili o consol als seus enemics. Però el Congrés pot votar per dos terços de cada cambra, per retirar tal inhabilitat.

És sabut que per qualsevol altra causa, encara que sigui declarat culpable d'algun dels altres casos en què se l'acusa, cap llei ni norma no li impedirà ser president dels Estats Units. Només si en el cas on se'l jutja pels fets del 6 de gener de 2021 durant l'assalt al Capitoli prosperès, hi hauria la -remota- possibilitat d'invocar i tirar endavant la 14ena esmena. Tot i així, una esperança molt minça.

Així doncs, en circumstàncies "normals" Donald Trump serà el candidat republicà a la presidència dels Estats Units per segona vegada consecutiva. I que Déu ens agafi confessats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada