He de reconèixer que la notícia em va deixar glaçat. De les més bèsties que he sentit en els darrers temps. I, en conseqüència, no podia deixar d'escriure'n una ressenya. Com a mínim, el dret a la queixa més profunda, més sentida.
Va ser a l'editorial de les vuit del matí de dimecres passat de "El món a RAC1" edició d'estiu, que condueix, ara que en Basté fa vacances, en Sergi Ambudio.
L'Ambudio va explicar una història de les que deixen sense alè. Fa vint anys, a Vilanova i la Geltrú, dos conductors que anaven competint fent curses de velocitat al centre de la vil·la van perdre el control de la cursa. Una història típica i tòpica de testosterona mal portada. Un vehicle n'avança un altre a gran velocitat i l'avançat sent el seu orgull de mascle ferit de mort i es posa a perseguir el cafre que l'acaba de passar. El que acaba de passar se n'adona, i també gall del galliner, accelera per evitar ser avançat. Ambdos vehicles s'embranquen en una cursa desenfrenada i al cap de poc un dels vehicles perd el control, surt de la seva calçada i es projecta contra un cotxe que venia en sentit contrari.
Al cotxe en qüestió hi viatjava una família de cinc membres. Un matrimoni i tres fills. La col·lisió va ser monstruosa, i el resultat, terrible. La mare té paràlisi a les extremitats i el pare i un dels fills invalidesa permanent.
El problema és que aquest flagrant delicte ha prescrit. Els dos infractors, criminals acreditats, han estat absolts. Eximits de qualsevol pena i ni tan sols han passat una sola nit a la presó. La família no ha cobrat cap indemnització, i els criminals ni tan sols s'han posat en contacte amb les víctimes per a demanar perdó. Un prova més que no hi ha justícia ni terrenal ni divina. Aquests dos individus no mereixerien viure en llibertat, i no obstant, fan vida completament normal. Qui sap si conduint vehicles de gran cil·lindrada i excedint tots els límits de velocitat.
El problema de la justícia en aquest país, infradotada i sectària, és de proporcions descomunals. Una veritable democràcia no es pot permetre que passin coses com aquestes. Als del Procés se'ls va jutjar amb una encomiable diligència i rapidesa, a la resta dels mortals, doncs depèn. L'accident va tenir lloc el 2003 però el judici es va celebrar....12 anys més tard! El 2015 hi va haver el judici, però la sentència, de dos anys de presó i una multa pels infractors, va trigar tres anys més. Els advocats dels agressors van presentar diversos recursos per a retardar la sentència definitiva, fins arribar a la prescripció final.
I el pitjor del cas, és que en la sentència també es declara la prescripció de la responsabilitat civil i per tant es posa en qüestió la possibilitat per a la família de cobrar la inmemnització que els pertocaria. El summum dels summums de la injustícia.
Aquests dies, que s'ha parlat molt de la notícia, especialment a Twitter, hi ha moltes veus que apunten que aquest retard segurament no és casual i que seria molt important conèixer el nom i la filiació dels criminals. Pot ser que siguin de casa bona? Pot ser que tinguin relació amb la justícia o amb les elits del poder? Doncs la sospita és raonable i per sortir de dubtes caldria posar llum i taquígrafs a tot plegat, més que res perquè a algú, de la cúpula judicial hauria d'assumir responsabilitats per la falta de justícia. Si, a més a més de lentitud hi ha hagut prevaricació, algú hauria d'acabar a la garjola.
Són causes com aquestes les que fan que moltíssima gent, un nombre creixent de ciutadans, no cregui en el sistema. I arribarà algun dia que una massa encoleritzada sortirà al carrera a cremar-ho tot. I quan això succeeixi, potser ni la policia ho podrà aturar....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada