El frau dels Next Generation

Un bon amic em passa una llista contrastada del repartiment de fons "Next Generation" a Catalunya fins a Maig de 2023. 

Deixin-ne començar amb una opinió, que després provaré de justificar: un escàndol. Essent una mica més precís i escatològic, permetin-me la vulgaritat, m'atreviria a afirmar que el repartiment fins ara és més que un escàndol: un "putu" escàndol.

La concepció dels Next Generation Funds, estant d'acord en el fet que partien de la premisa que es promoure per a preparar una nova Europa en els temps de la post-pandèmia, era precisament la de -en última instància- dotar de recursos Europa per a tenir els nivells de competitivitat que calen per poder competir de tu a tu amb els americans i els asiàtics. Es tracta doncs de diner públic -pagat amb els impostos de tots els Europeus, també els nostres- destinat a fer el nostre espai econòmic més competitiu i interessant des d'una perspectiva objectivament econòmica i social. 

El principi rector de la posta en marxa dels Fons el defineix la Unió Europea a la seva pàgina web com a "once in a lifetime chance to emerge stronger from the pandemic, transform our economies and societies, and design a Europe that works for everyone", és a dir, "una oportunitat única a la vida per emegir més forts de la pandèmia, transformar les nostres economies i les nostres societats i dissenyar una Europa que serveixi tothom".

Vist com les gasten els xinesos, els indis (acabo de tornar de l'Índia avui mateix i això meritarà un article al meu blog properament) i els nord-americans, la iniciativa de la Unió Europea no només és encomiable, sinó del tot lògica. Necessitem una fortíssima declaració de principis per a donar suport a les empreses que han de permetre que Europa es torni a eregir com una potència econòmica rellevant al tauler mundial.

Els principis són encomiables però la realitat és tossuda, i es conforma de lobbies, interessos, grups de pressió i raons polítiques més enllà dels nobles principis que el legislador determina en fer les normes d'adjudicació dels fons (que no deixen de ser subvencions pagades amb diners públics) per a fomentar la competitivitat de l'Espai Econòmic Europeu. i aquí és un cal la reflexió (profunda).

El gràfic que adjunto (contrastat, insisteixo) a partir de dades el·laborades per la Generalitat de Catalunya determina que dels 66 principals receptors de fons "Next Generation" a Catalunya  hi ha 17 ajuntaments i l'àrea metropolitana de Barcelona i han rebut ajuts per import, atenció, 322 milions d'euros. L'Ajuntament de Barcelona s'emporta la palma, com a principal receptor de fons de Catalunya amb 91,75 milions d'euros, però és que l'Àrea Metropolitana de Barcelona n'és el tercer, amb 42,55 milions d'euros.

No puc posar en qüestió els projectes que han presentat aquestes entitats perquè els desconec i segur que les intencions són molt bones, el que dic però, és que nego la major.

No pot ser que els ajuntaments de Catalunya (insisteixo, 17 dels més grans han estat adjudicataris de subvencions) financïin els seus projectes amb diners destinats a una finalitat completament diferent. 

Puc entendre que les gran empreses catalanes obtinguin la part més important del pastís (i en aquest sentit SEAT és el segon receptor -projectes associats a l'electrificació dels vehicles' i Telefónica el setè (digitalització i IA) però em costa d'entendre com contribueixen a l'economia productiva els ajuntaments de Catalunya: ni tenen l'estructura mental, ni els recursos ni les persones amb les capacitats necessàries per a presentar i executar projectes als NG que tinguin el sentit que la norma pretén (ho entenc absolutament amb les Universitats i Centres de Recerca, però no amb ajuntaments i diputacions).

L'altra qüestió és que no entenc que les pimes de Catalunya no s'hagin abocat en massa a la solicitud d'aquests recursos (em consta que a països com Bèlgica o Alemània és molt més fàcil la tramitació dels ajuts), la resposta és segurament que la seva capacitat de "lobby" a Madrid o a Brussel·les és nul·la. 

Si l'adjudicació de fons és tan estricta com els legisladors afirmaven en les declaracions inicials, segurament veurem molts d'aquests ajuntaments amb grans dificultats per a justificar les adjudicacions i l'execució de projectes que els han estat concedits. Aquest mateix amic em parlava que algun ajuntament ha destinat aquests diners a construir pavellons esportius. I si això es demostra, insisteixo, es tracta d'un escàndol de proporcions immenses.