Els que encara estem una mica centrats i tocant de peus a terra, que voldria pensar -tal vegada ingènuament- que som, malgrat els temps que corren, una majoria, ens deixen perplexes determinades actituds de personatges que salvant entorns i distàncies actuen de formes absolutament calcades. Aquests darrers dies en tenim dos casos simultanis, Rubiales i Trump.
Hem assistit amb incredulitat al lamentable espectacle de la roda de premsa de Luis Rubiales aquest matí a l'Assemblea General de la RFEF (escric des dels Estats Units i per tant per mi encara és divendres) en la que amb un auditori majoritàriament masculí i interpretant un rol molt dolent de prestidigitació i transformisme, l'acusat ha esdevingut víctima i a diferència del que pràcticament tothom esperava després de la polseguera aixecada per la seva actitud masclista, xulesca i arrogant, no només no presenta la dimissió sino que, a més a més, es declara la víctima, menteix obertament respecte a Jennifer Hermoso, afirmant que la jugadora va ser la que va provocar la situació, és a dir, converteix la víctima en agressora.
Aquesta estratègia és la que utilitza de forma recurrent l'extrema dreta (i.e.: els dolents són els immigrants que ens "roben" i ens prenen llocs de treball i totes les subvencions) i l'extrema esquerra (i.e.: el patriarcat i el "sistema" té la culpa de tots els mals del poble i de l'opressió de les minories LGTBIQ+; Només sí és sí ...) per difondre els seus missatges, els que proclamen solucions senzilles per a problemes complexos.
Els arguments de la roda de premsa que utilitza Rubiales són al·lucinants i tenen tots els elements de l'escola Steve Bannon-Donald Trump i es resumeixen en girar les tornes i atacar utilitzant tots els arguments que poden calar en un determinat sector de l'audiència. Efectivament, ha començat ja fent-se la víctima justificant el gest d'agafar-se els testicles i ha demanat perdó, amb una actitut de mascle arrogant que resta qualsevol mèrit a la petició. Ha tret de l'orgull de pare (les seves filles eren al Auditori, s'ha adreçat a elles vàries vegades, i el més esperpèntic, bona part de l'audiència l'ha aplaudit...), ha mencionat le seva espanyolitat deixant clara la seva ideologia, ha criminalizat el que ell anomena fals feminisme citant explícitament les ministres de Podemos, ha repetit diverses vegades que el petó va ser, literalment "espontani, mutu, eufòric i consentit" i ha continuat afirmant que el que se li pretén fer és l'execució d'un assassinat social.
Cap gest d'humiltat ni de contricció, només actitud arrogant i mirada desafiant.
Amb poques hores de diferència, a l'altre costat de l'Atlàntic, l'ex-president del govern dels Estats Units Donald Trump entrava a una presó d'Atlanta (Fulton County jail), a l'estat de Georgia, per a dipositar la fiança que se li ha imposat de 200.000 dòlars i fer-se la foto policial (mug shot, en Anglès) com a investigat per "orquestrar una empresa criminal per tal de revertir els resultats de les eleccions del 2020 a l'estat de Georgia". És la seva quarta imputació en quatre mesos.
Malgrat tot, ell utilitza aquesta imputació, com les altres tres, a favor seu. La prova és que la foto policial que li han fet, actitut desafiant i xulesca com la de Rubiales, o finsi tot pitjor, l'ha penjat a la seva pàgina web al cap d'unes hores, començant formalment la campanya per a recaptació de fons per les eleccions.
És a dir, en un exercici idèntic al de Rubiales, Trump aprofita la situació per a presentar-se com a víctima de l'esquerra, d'una cacera de bruixes, afirmant que no pensa renunciar a la seva missió (que no titlla de messiànica però gairebé) de salvar Amèrica de les forces demoníaques del Bidenisme, afirmant amb contundència que no es rendirà ("I will never surrender") i salvarà el país de l'època de foscor a la que Joe Biden ha portat la nació.
Es va estimar més, a la mateixa hora que es feia el debat, concedir una entrevista al periodista ex-estrella de la FOX News, Tucker Carlson (acomiadat de la cadena, segons sembla, pel fill del propietari, Rupert Murdoch) que es va retransmetre en streaming per la xarxa X, l'antic Twitter, i que va tenir audiències milionàries.
He de confessar, que de la mateixa manera que m'he empassat la roda de premsa de Rubiales, em vaig empassar els 45 minuts de l'entrevista de Carlson (que en determinats moments semblava més trumpista que Trump, en una demostració que el periodisme pot ser una professió sense cap mena d'objectivitat) i reconec que el discurs de Trump té quelcom d'hipnòtic. Si un extraterrestre sense context el sentís parlar, segurament quedaria enlluernat pel seu discurs, la seva memòria, la claretat del seu missatge. No debades el van votar gairebé 50 milions de nord-americans i tinc la gairebé certesa que tornarà a guanyar la nominació republicana. Agafin-se fort, que venen corbes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada