Aquest és un article d'inspiració força, "monzoniana", vull dir que és un d'aquells articles que fa uns anys, els dominicals de La Vanguardia, podia haver escrit en Quim Monzó, persona curiosa de mena i bon coneixedor de l'Amèrica profunda (gràcies a ell vaig descobrir de l'existència dels "Premis Darwin", aquells que premien cada any la mort més estúpida d'algú que no ha tingut descendència).
Estats Units és un país on se celebra de tot. Hi ha festivals de tota mena i condició, i es celebren les coses més inversemblants. Una de les que fa temps que va cridar la meva atenció va ser un festival que té lloc a la simpàtica localitat de Fruita, sí, sí, com sona, als Estats Units hi ha un poble que es diu Fruita i és a l'estat de Colorado, en concret al comptat de Mesa, i té una població de 13.508 ànimes ( cens de 2021).
Allà, des de 1999, s'hi celebra un dels festivals més curiosos que he vist mai: l'esdeveniment anomenat: "Mike, el festival del pollastre sense cap", que té lloc des que es va fundar el primer cap de setmana del mes de Juny.
El festival no té res de particular, hi ha molt de menjar, molt de beure, molta música en directe (countrie, bluegrass, folk i tejano), aquest any, entre d'altres, amb l'esperada participació de l'Augie Meyers & Los Texmaniacs, i una cursa de cinc kilòmetres.
El que és veritablement curiós del cas és que el festival s'inspira en una història certa i documentada sobre un pollastre que l'any 1945 va viure 18 mesos després que el seu propietari li tallés el cap. El 10 de setembre de 1945, un granger de la localitat de Fruita volia menjar pollastre per sopar i va escollir en Mike, un exemplar de cinc mesos, al que li va tallar el cap però no va encertar la jugular, deixant-li una orella i part del cervell senser.
Quan el granger va veure que el pollastre no es moria malgrat no tenir cap, va decidir alimentar-lo amb un comptagotes (per donar-li llet i aigua a través del coll, cucs i blat de moro). La història va córrer com la pòlvora i el fenòmen es va publicar a mitjans tan importants a l'època com Time Magazine o Life. El granger, de nom Olsen, va veure que el seu pollastre podria ser una font de negoci important i va començar un tour per tot el país amb una companyia que mostrava fenòmens poc corrents com ara un nen amb dos caps.
Al punt àlgid de la seva popularitat, el granger Olsen guanyava 4.500 dòlars al mes (equivalent actualment a 59.000 dòlars) ensenyant en Mike, que va arribar a estar valorat en 10.000 dòlars de l'època, uns 131.000 dòlars d'avui. Qualsevol es dedica a criar pollastres....
Però els cops de fortuna no duren per sempre: el març de 1947, a Phoenix, Arizona, en un motel, el pollastre Mike es va ofegar amb un gra de blat que se li va atravessar al coll...Però el granger Olsen en va treure un profit molt superior al que hagués tingut si se l'hagués cruspit un vespre de Setembre de 1945.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada