Estultícia Titànica

Fa dies que dono tombs a les coses (mediàtiques) que passen al Planeta Terra als darrers temps. I no en trec altra conclusió que l'estupidesa humana és la causant de molts dels desastres dels que ens assabentem per part dels mitjans de comunicació.

Quan m'estava documentant per escriure sobre la implossió del Titan, el que va implosionar va ser la realitat de la Rússia de Vladimir Putin, que va viure unes hores de veritable vertigen durant el dissabte de Sant Joan, una revetlla de realitat augmentada cortesia del propietari de l'exercit privat de mercenaris Wagner (curiós nom per a una empresa que contracta assassins professionals) Ieugeni Prigojin. El que va passar durant aquell dia llarguíssim segurament no ho acabarem sabent mai, però que el món va estar a la vora del precipici durant unes hores sembla un fet incontestable.

Però tornem a l'objecte del meu article d'avui. El submergible Titan. No cal ni dir que l'opció de connectar-se a la pàgina web de Ocean Gate, l'empresa propietària de l'artefacte (www.oceangate.com) és inexistent vuit dies després de la catàstrofe.

Després de llegir tot el material que he pogut de diferents mitjans de reputació reconeguda, arribo només a una conclusió: el Titan era un nyap que incomplia totes les regulacions de certificació que els experts havien aconsellat al propietari i conseller delegat de l'empresa, Stockton Rush. El tema és fàcil i com sempre, té a veure en la màxima "feta la llei, feta la trampa". Com que aquest submergible navegava en aigües internacionals, no li aplicaven les regulacions ni dels Estats Units ni del Canadà. Malgrat això, des de 2018, la indústria dels Estats Units ja advertia de la perillositat i la precarietat del vaixell, que Ocean Gate anomenava "experimental". Una estafa en tota regla.

Una carta del 2018 adreçada a l'empresa adverteix de forma premonitòria dels problemes que pot tenir un vehicle submarí no certificat.

Quina és la realitat? Doncs que aquest vaixell estava construït sense seguir els rigorosos estandards de qualitat que caracteritza la regulació nord-americanaL'aleshores director d'operacions marines de la companyia Ocean Gate, David Lochridge ja va advertir que la nau "experimental" necessitava més proves. Resultats? Comiat fulminant de la persona  per "revelació de secrets"i demanda per part de l'interessat per comiat improcedent. El litigi va acabar amb un acord amistós a finals de 2018.

Què més? Doncs que moltes de les peces van ser comprades per Amazon, incloent el "joystick" de comandament de la nau. Que el vaixell no disposava de les mínimes elementals mesures de seguretat duplicades. Que les comunicacions entre el vaixell nodrisa i el submergible no tenien cap mena de "backup". I que el vaixell no estava definitivament preparat per arribar a profunditats de 4.000 metres, malgrat dues immersions efectuades el 2021 i el 2022. 

I no obstant l'anterior, 4 persones temeràries van voler anar a experimentar una injecció d'adrenalina extrema. Després, és clar, de signar tots els documents que calia per exonerar OcenGate de qualsevol problema ni responsabilitat.

I mentrestant, a la Mediterrànea i enfront de les costes Canàries naufraguen setmanalment vaixells conduïts per traficants sense escrúpuls que trafiquen amb esperances i vides humanes. A aquests però, ningú no els presta atenció. Deu ser que no tenen 250.000 dòlars per gastar en viatges d'aventures.