De vegades em pregunto de què parlarien els mitjans de comunicació si no hi haguessin eleccions constantment a alguna part del Planeta. Si a les informacions relatives a les eleccions que hi ha en tot moment se li afegeixen les relacionades amb la Guerra d'Ucraïna i tot el que té a veure amb els esports en general i el futbol en particular -el serial "Messi torna al Barça, o no" ja fa molts dies que dura i promet tenir-nos entretinguts bona part de l'estiu- els diaris en la seva versió impressa tindrien 4 pàgines i i les edicions d'internet una mica més.
A Espanya, no és parla ni s'escriu d'altra cosa que de les eleccions del 23 de Juliol i de tots els efectes col·laterals de les eleccions del 28 de Maig. Avui he revisat les portades dels principals diaris que s'editen a Espanya i no n'hi ha una en què les eleccions del 23 de Juliol no hi aparegui.
Als Estats Units succeeix exactament el mateix. I en particular -sempre hi ha, en el material polític que remenen els periodistes algun que desperta més morbo que d'altre- tot allò relacionat amb el GOP (Grand Old Party) que és com és coneix als USA el Partit Republicà.
Succeeixen dos fenòmens que es concatenen en el temps. En primer lloc, ja hi ha oficialment 9 candidats a la nominació presidencial per part del Partit Republicà. Se n'esperen 12, i avui, Mike Pence, ex-vicepresident durant el mandat de Donald Trump, acaba d'anunciar la seva candidatura (amb l'exasperació que el fet ha provocat a Donald Trump).
El segon és que Donald Trump està investigat judicialment per tants casos de tal diversa natura (des de pagar una prostituta per no revelar una relació amb ell, fins a la substracció de documents confidencials propietat del Govern dels Estats Units cap a la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida, passant per casos d'evasió fiscal,...) que això confereix un punt de morbositat incremental a la nominació (hi ha molts analistes que afirmen que qualsevol altre candidat amb l'historial judicial de Trump no podria ser de cap de les maneres un candidat a la nominació). De fet, el tema estrella d'avui és una inundació a la finca de Florida de Donald Trump (iniciada a la piscina) que pot haver afectat algun dels documents classificats extrets, presumptament de forma il·legal, de la Casa Blanca durant la presidència de Trump.
Sigui com sigui, hi ha molt silenci respecte al Partit Demòcrata (mentre escric aquest article estic amb el "prime time" de la CNN i només es parla del Partit Republicà, el Demòcrata, com si no existís) i només es parla dels candidats republicans. Una vegada assolit l'acord al Senat per a elevar el sostre de deute i evitar la fallida i el tancament de moltes oficines federals, i escoles i hospitals, els Demòcrates han sortit del focus mediàtic, més enllà d'una caiguda del president Biden al lliurament de diplomes a la USA Air Force Academy a Califòrnia.
Si bé hi ha molta informació respecte de totes les candidatures republicanes, que omplen hores i hores de televisió i mitjans, hi sembla haver consens en el fet que els dos únics candidats amb capacitat de competir realment per a la nominació republicana són el mateix Donald Trump i el governador de Florida Ron de Santis (malgrat l'entrada a la cursa de Mike Pence). I, si els periodistes nord-americans especialitzats en política haguessin de votar avui, gairebé tothom té clar que Donald Trump serà el nominat final.
Si això passa, només una inabilitació judicial podria impedir que Trump tornés a concórrer com a candidat pel Partit Republicà a les eleccions presidencials de 2024. Perquè jo personalment en tinc molt pocs dubtes -més aviat cap- que si Trump és el candidat que guanya la nominació republicana, i els jutges no ho impedeixen, Donald Trump serà el proper president dels Estats Units.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada