Indiferència davant de campanyes electorals prehistòriques

Portem uns quants dies de campanya i, al menys al meu voltant, passa una cosa ben curiosa, que certament no m'havia passat en cap de les campanyes electorals anteriors, tot i que, especialment els últims anys, ha anat in crescendo. Es tracta de la manca d'interès, de la indiferència del personal. De la desídia de la gent del carrer que no estem, diem-ne molt polaritzats (o directament radicalitzats) en un sentit o en un altre. 

He fet diversos dinars i sopars amb companyes i companys aquests darrers dies i de la campanya electoral no se n'ha parlat en cap moment. A alguns amics de confiança els he demanat a qui votaran, i m'han respost que no ho saben. Que de fet, no saben ni tan sols si aniran a votar, tal és l'interès que susciten els nostres polítics i les seves batalletes.

O sigui que els indecisos, si voten, poden acabar decidint el vencedor de les eleccions. Avui, l'Àlex Moldes, a l'Ara, explica que en les últimes eleccions espanyoles, el 40% dels ciutadans que van acabar votant van decidir el seu vot les dues darreres setmanes abans de les eleccions. Si això s'extrapola a les eleccions catalanes, aquí encara pot passar de tot, malgrat que estadísticament parlant, la victòria del PSC sembla incontestable.

Si tot plegat és així, el que tampoc no acabo d'entendre és el per què de tant dispendi inútil a les campanyes electorals: puc entendre ràdio, tele, internet, mítings presencials i trucades telefòniques (a la meva sogra la va trucar en Salvador Illa en persona divendres de la setmana passada). El que no acabo de comprendre és per què els partits es gasten (i la llei electoral ho permet) una fortuna enviant paperetes a les bústies que acaben a la paperera en el 95% dels casos. No hi ha les mateixes paperetes als col·legis electorals? Per què doncs tant malbaratament de recursos i tant de paper llençat a les escombraries?

                                                     

I què me'n diuen del cartells electorals? Els pobles i les ciutats n'estan empastifats. De debò algú es creu que el fet de tenir més banderoles al carrer (amb missatges estúpids del tipus: "Vota Socialista - i un cor-" o "Puigdemont President") incrementa el percentatge de vot? Sóc molt escèptic al respecte i algú amb dades contrastades m'hauria de convèncer del contrari. 

Per no parlar del dispendi organitzatiu que suposa el desplegament dels col·legis electorals el dia de les votacions. Hi ha tecnologia sobrada per a poder aplicar el vot electrònic (el meu fill Adrià va fer el treball de recerca de batxillerat sobre la viabilitat de la votació electrònica l'any 2018, amb mecanismes d'encriptació que permetrien el vot segur des de casa), que permetria que molta més gent votés, i que tot plegat fos més senzill i més barat, però per això, encara cal molta pedagogia...