He tornat a la Xina per primera vegada des del Juny de 2019, és a dir, gairebé quatre anys després. He de dir que després d'aquests anys d'absència, estic observant molts de canvis. Els meus lectors saben que m'agrada l'antropologia social, i quan viatjo, encara més.
Algunes coses, però, moltes, he de dir, no han canviat.
Vigilània policial en les comunicacions
La censura xinesa i la prohibició de l'entorn Google al país continuen en plena vigència i no és sinó de tant en tant i gràcies a les habilitats de "hacker" del meu director d'IT, que estic aconseguint, més que no ho vaig poder fer el 2019, que em puc connectar. Aprofito ara, des d'un tren d'alta velocitat (els coneguts com a "Harmony Trains"), que amb el hotspot d'un proveïdor amb el que estic viatjant cap a Qingdao he aconseguit connectar a blogger. Veurem quan dura.
Bombolla immobiliària
Un altre dels aspectes que no han canviat és la voracitat constructora de blocs d'apartaments molt alts i terriblement lletjos, que no paren d'alçar-se desafiants cap al cel a qualsevol punt a 360 graus on giris la vista en la immensa majoria de zones urbanes. La immensa majoria, buits, alguns, molts, amb les grues palplantades però la construcció aturada segurament des de fa molt de temps. La bombolla immobiliària fa tan de temps que dura a la Xina que hom podria arribar a pensar que el desenvolupament és infinit. Res més lluny de la realitat. L'octubre de 2021, la més gran promotora immobiliària xinesa, Evergrande, de Guanghzou (Canton) va deixar d'atendre el pagament del servei de deute de part dels seus bons. El seu endeutament supera els 150.000 milions de dòlars, i aquest impagament va tenir un efecte contagi que va afectar moltes altres grans promotores.
Com es van tapar els forats? Endevinin...Va intervenir el govern xinès. Evergrande és, mai més escaient, massa gran per a caure. Senzillament és sistèmic.
Inversió en infraestructura pública de comunicacions
Una de les més importants eines que ha utilitzat la Xina per a accelerar el creixement de la seva base industrial i tecnològica i, de retruc, augmentar de forma significativa el nivell de vida de la seva població (avui es calcula una classe mitja d'uns 500 milions de persones, és a dir, uns 500 milions de consumidors). Dues claus de l'èxit han estat la xarxa d'autopistes (les anomenades "G") que connecten les principals ciutats del país.
Qingdao (una petita ciutat de 7,6 milions d'habitats, el segon port més gran de Xina, 2 aeroports i 3 estacions de tren d'alta velocitat), capital de Shandong, regió de 150 milions d'habitants exportadora per excel·lència. En aquesta província hi ha una xarxa d'autopistes (òbviament totes de peatge -a la Xina només respirar és de franc i encara de moment-) que seria l'enveja d'Alemània. Són tan noves que s'hi podria llepar. Però és que no pares de veure noves ampliacions en marxa a cada moment, a l'igual que de vies d'alta velocitat. No sé si calen, però les construeixen. Només perquè se'n facin una idea, el divendres vaig viatjar(fins i tot hi ha funcionaris, no és broma, que escombren els vorals en paratges on no hi ha ni una ànima en molts kilòmetres) de Qingdao amb tren a Tenzhou (a uns 400 kilòmetres a l'oest), anava en segona classe (n'hi ha tres), i al meu vagó era, literalment, l'únic viatger).
Qindgao Liuting tenia (escric en passat expressament) un aeroport a uns 30 kilòmetres del centre de la ciutat, molt convenientment localitzat, i era el tretzè de la Xina en tràfic de passatgers i dels més importats en càrrega. Modern i funcional, va ser inaugurat el 1982. Doncs bé l'agost del 2021 el van tancar (de forma permanent) i n'han construït un de nou (Jiadong) a 50 kilòmetres de la ciutat, amb capacitat per a 35 milions de passatgers... Necessari? M'atreviria a dir que en absolut. Aleshores quin motiu hi ha al darrere? Segons els meus amics xinesos "les estadístiques": el nou aeroport ha estat 8 anys en construcció, s'han utilitzat tones i tones de formigó, acer, vidre, alumini, plàstic i milers i milers d'obrers. La sensació quan hi vaig aterrar, va ser la d'entrar a un lloc futurista on pràcticament no hi habiten éssers humans.
De retruc, hi han construït la tercera estació d'alta velocitat, perquè, és clar, amb dues no n'hi havia prou. El monstre s'autoalimenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada