Hi ha alguns aspectes que han canviat de forma molt significativa a la Xina als darrers quatre anys, llums i ombres, però en alguns casos més llums que ombres.
Alguns dels col·lapses de trànsit més grans de la meva vida els he viscut a la ciutat de Shanghai. Recordo el trànsit com d’espant. Uns temps de viatge espectacularment llargs per a recórrer distàncies molt curtes. Les autopistes urbanes de circumvalació estaven permanentment col·lapsades en hora punta (hi ha 8 autopistes de circumvalació tipus B-30…).. Això ha canviat moltíssim. A Canton, Qindao i Shanghai, les tres grans ciutats que he visitat en aquesta ocasió no he patit cap gran col·lapse de trànsit (excepte avui perquè he sortit cap a l’aeroport en hora puntíssima), potser no és estadísticament rellevant amb un àmbit d’observació tan reduït, però el que és bastant plausible és pensar que marca una tendència. Hi ha molta més gent desplaçant-se en transport públic que fa quatre anys. Hi ha més trens convencionals, més trens d’alta velocitat, més línees de metro, més autobusos.
La Xina ha esdevingut major d'edat. Ara sí, vol ser la primera en tot. La primera vegada que vaig viatjar a la Xina, el 2005, entre el 90 i el 95% dels turismes (no dels camions o autobusos) eren de marques americanes, europees, japoneses o coreanes, segurament en aquest ordre. Això ha canviat també radicalment. Si bé es continuen veient molts vehicles de marques estrangeres, les marques xineses són cada vegades més presents. M’atreviria a afirmar, sense cap base científica, només per pura estimació, que el percentatge avui no és superior al 50% entre les marques de tipus mig i només en els cotxes de gamma alta i molt alta no hi ha cotxes xinesos (els Ferrari, Masserati o Porsche és com si els regalessin…). Els cotxes elèctrics de ByD (acrònim de “Build your Dream”) són omnipresents. Els vehicles de marques xineses són ara molt visibles i amb dissenys, en general molt equiparables als occidentals. Aquesta tendència no només afecta als vehicles, sinó que es fa extensiva a marques de cosmètica, rellotges, moda i luxe en general que eren exclussivament occidentals fins fa uns anys. Les models de perfums i moda (fins i tot moltes de les marques de cosmètica francesa) han deixat de ser exclussivament occidentals.
No he vist tants cotxes elèctrics en cap altra ciutats del món com a Shanghai. És impressionant la flota que hi circula. És fàcil deduir-ho, per tres poderoses raons. Les matrícules dels cotxes elèctrics i/o híbrids són verdes i les dels cotxes de gasolina blaves. Puc afirmar sense gaire risc a equivocar-me que la proporció és com a mínim de 3 a 1 (a favor de l’elèctric). Els cotxes elèctrics són els únics autoritzats a utilitzar les autopistes interurbanes (si el cotxe no porta matrícula de Shanghai, i amb la de càmeres qui hi ha a tot arreu, a veure qui s’hi atreveix). Una altra evidència és el soroll. Els carrers i autopistes de les grans ciutats xineses són molt més silencioses ara que fa deu anys. De llarg. Les motos de petita cil·lindrada ja fa molts anys que són elèctriques (cal vigilar molt abans de creuar un pas de vianants perquè ho són gairebé totes i no fan cap mena de soroll). I finalment el cel. Mai no havia vist un cel tan blau a la Xina com el que he vist aquests dies.
La tecnologia
La Xina no para d’invertir en tecnologia. Això és una evidència de la que se’n fan ressó tots els mitjans de comunicació. Però el que és sorprenent és que això també és així en sectors molt madurs com ara el tèxtil. Dos exemples. Aquests dies he vist algunes fabriques amb més robots que persones. Sorprèn també la utilització massiva de la tecnologia al servei de la vigilància deles persones (hi ha càmeres literalment per tot arreu), però també per la comoditat pel ciutadà i pel medi ambient. M’ha impressionat constatar que ja no s’emeten bitllets de tren. Si ets nacional amb el document d’identitat xinès n’hi ha prou (s’associa un número de bitllet a un carnet per una data concreta) o amb el passaport. Ho he provat aquests dies i és francament còmode. Simple i segurament no massa car d’implementar, i d’una gran efectivitat. La contrapartida és que el Gran Germà sap en tot moment on ets…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada