No havia sentit a parlar de l'Eva Baltasar fins fa ben pocs dies. Em va cridar l'atenció en una entrevista que li van fer a La Tarda de Catalunya Ràdio arrel de l'èxit de la seva segona novel·la, Boulder (Random House, 2020). El més curiós de tot és que sigui ara que una novel·la publicada tres anys abans adquireixi una certa notorietat pública.
La raó és relativament senzilla. Boulder va ser seleccionada com a candidata al Premi Internacional Booker, que atorga un premi a les millors novel·les escrites en Anglès o traduïdes a aquest idioma. Després de ser-ne seleccionada ha passat a ser-ne finalista. Baltasar ha estat seleccionada juntament amb cinc altres obres, cosa que, ja de per sí, li atorga el benefici del dubte, i naturalment, l'impuls de comprar el llibre i devorar-lo (és una novel·la curta, de 116 pàgines). En breu sabrem si Baltasar ha resultat finalment premiada. Aquesta novel·la forma part d'una trilogia que Eva Baltasar va començar amb Permagel (2018) i que va tancar el 2021 amb Mamut.
El jurat del Booker no s'equivoca en els seus criteris de selecció. Boulder és una grandíssima novel·la. Feia temps que no llegia un relat tan interessant, absorbent i sobre tot tan diferent.
Boulder és la història d'una dona a la trentena que es guanya la vida com a cuinera en un vaixell mercant que navega per la Patagònia. La protagonista és solitària, introvertida i senzilla, i gaudeix de la seva feina de cuinera, que durant molt de temps fa sense altre salari que una cabina i un plat de menjar.
Narrada en primera persona (Boulder és el nom fictici de la protagonista), la novel·la explica la vida des dels ulls i pensaments de la protagonista, que entre port i port, de tan en tant troba l'escalfor del sexe amb alguna de les dones amb les que es creua durant les hores en que el vaixell recala en un port. En una d'aquestes parades, descobreix la Samsa, una geòloga islandesa amb la que hi ha una màgia sexual instantània.
La connexió entre les dues dones és tan forta que al cap d'uns anys Boulder accepta renunciar a la seva vida nòmada i accedeix a anar-se'n a viure a Islàndia amb la Samsa. Accepta també fer un paper de dona en el sentit més clàssic: no treballa fora de casa i s'ocupa de la cuina i de la cura de l'apartament en el que viuen totes dues.
La Samsa treballa per una multinacional petroliera i la Boulder s'ocupa de la casa. Al cap d'un temps, però, a la Samsa se li desperta l'instint de la maternitat i aquest és potser la part més potent del relat. La de la transformació de les dues protagonistes davant del fet de la maternitat i com cadascuna d'elles ho encara en una descripció feta amb un realisme subjectiu gairebé màgic. Sense dubte, totalment captivador.
Boulder es llegeix en un tres i no res i acaba esdevenint un plaer pels sentits. Una lectura que d'aquí a uns anys serà segurament un clàssic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada