Quan hom torna de Xina de circular amb els millors trens d'alta velocitat, els aeroports més funcionals, les autopistes i autovies més modernes i segures, el contrast amb la realitat miserable de les nostres infraestructures és encara més xocant.
Em trobo de retorn amb l'inici de la campanya electoral, mediatitzada a Barcelona per grups de dreta i extrema dreta que pretenen crear una falsa sensació de caos i anarquia amb la capitalització de la lluita contra el moviment Okupa mentre els ciutadans tenim d'altres problemes molt més greus i urgents: manca d'habitatge assequible, inflació galopant i pèrdua de poder adquisitiu, pobresa sistèmica per a un nombre creixent de ciutadans, manca de d'expectatives per a molts joves, manca d'infraestructures de qualitat, i un llarg etcètera. La catàstrofe de Rodalies aquesta mateixa setmana n'és un exemple palmari. El fracàs de la inversió pública a Catalunya (de l'Estat i de la Generalitat) es posa de manifest vegada rere vegada.
Les infraestructures són un gran cavall de batalla en aquest país i defineixen de forma força transparent com la classe política gestiona bona part dels impostos que paguem els que no tenim altre remei que pagar, hi estem d'acord o no. És el xantatge del sistema, del que només els més poderosos poden escapolir-se, malgrat l'aparent contradicció que això implica en un suposat estat de dret.
He escrit sobre l'AP7 i la C66 en aquest blog. Diverses vegades. De pura frustració, reclamant com a mínim el dret a picar de peus i cridar.
Ara hi torno perquè el tram de la C66 entre Banyoles i Besalú, en obres des de temps immemorial sembla definitivament acabada. La Generalitat de Catalunya, que n'és la responsable (que no em vinguin amb mandangues que els problemes d'infrasetuctures catalanes són només culpa de Madrid, els polítics d'aquí ho fan tan malament com saben) ha construït una incomprensible carretera mixta que anomenen 2+1, amb un parell de trams de carril desdoblat en cada sentit entre Banyoles i la rotonda de Serinyà.
És del tot incomprensible com es fa una ampliació entre dos trams d'autovia de dos carrils (Girona-Banyoles) i (Besalú-Olot) i al tram del mig s'hi aplica aquest model "híbrid". Algú ho entén? Donaria amb molt de gust el meu vot a qui fos capaç d'explicar-me quina ment retardada ha dissenyat i perpetrat una barbaritat de tal calibre.
Per què no s'ha fet l'autovia sencera? Si és per cost, la resposta és tan ridícula que no cal explicar-la. I si no ho és, quina raó objectiva hi pot haver? In-com-pe-tèn-cia. Aquesta és la resposta. Ho repetiré, en majúscules: IN COM PE TÈN CIA.
L'execució del tram amb el model 2+1 és un gran perill per als automobilistes. Diuen que evita els xocs frontals. Cert, però genera moltes contrapartides indesitjades. Com si es tractés d'una autovia, la mediana és un jersei de formigó continu i els vorals són molt petits i a l'altre cantó del jersei que fa de separador dels dos sentits de la via, hi ha una tanca metàl·lica, que, en cas d'accident esdevindrà una trampa mortal que deixarà la via col·lapsada, sense capacitat de maniobrar, sense escapatòria i, el pitjor, amb moltes dificultats per a l'accés d'una ambulància.
Com és possible que cap polític ho hagi vist amb aquesta perspectiva que explico o com a mínim s'ho hagi plantejat ? Sóc només jo que ho veig així? En fi, esbrinaré quin partit ha liderat aquest projecte incomprensible, i m'asseguraré de no votar-lo. Com que només ens queda el dret a queixar-nos, exercim-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada