Impressió de la Xina (III)

Amb aquest article acabo el resum del que m’ha semblat la meva estada de tretze dies a la Xina. Com a conclusió poc empírica però molt de nas, tinc força clar que en molts pocs anys la Xina serà líder absolut mundial en pràcticament tot si supera alguns dels reptes que té al davant.

Pagaments

Gairebé a tot arreu, fins i tot a la Xina més interior, els xinesos han deixat d'utilitzar diners físics. Mentre que als Estats Units els feixos de dòlars continuen intercanviant-se als bars, restaurants i comerços, a la Xina hi ha dos reis dels pagaments: Alipay (propietat de Jack Ma, el principal fundador d'Alibaba, el monstre de comerç electrònic més gran del planeta després d'Amazon) i Wechat pay (una aplicació idèntica als WhatsApp però amb una opció de pagament similar a la de Bizum).  Literalment ha desaparegut el diner físic i de retruc bona part del diner negre. 

 

Orgull nacional

La guerra comercial iniciada (o més aviat accelerada) fa un parell d'anys amb la imposició d'aranzels a les importacions primer des de Xina per part dels Estats Units (per exemple, la importació de teixits xinesos als Estats Units paga un sobre aranzel, en diuen "anti-dumping duty" del 25% sobre els aranzels ordinaris, que són del 25%) i més tard, de les exportacions americanes als USA ha provocat, a més a més d'una disminució (res dramàtic però) de les exportacions xineses als Estats Units un sentiment nacionalista poc comú al país. 

Els xinesos -al menys els que jo conec- tenen una sola bandera, el yuan o el dòlar, i la resta els importa ben poc, fins i tot la política, perquè no hi estan acostumats i perquè el que els convé és pau i tranquilitat (els preocupa molt la guerra d'Ucraïna, però només per les seves implicacions econòmiques). Conec molts xinesos i cap no milita al partit comunista, ara bé tots estan amb Xi Jinping en aquesta guerra comercial i de lideratge tecnològic desfermada entre les dues súper potències.

Política

A diferència del discurs oficial (i únic) respecte Taiwan, Tibet o Xinjiang, que diu que aquestes tres regions són part de la Xina i no hi ha res més a dir, molts xinesos estan preocupats per la qüestió de Taiwan sobre tot, perquè l'escalada que s'ha viscut els darrers mesos els preocupa (per les implicacions en els negocis). Estan d'acord com a mínim que Taiwan no deu ser ben bé del tot Xina ja que per anar-hi cal un visat especial, i no es tan fàcil d'aconseguir.

Hi ha també un (inaudit fins ara) qüestionament del lideratge permanent de Xi Jingpin. No hi ha cap dels xinesos amb els que he parlat aquests dies, ni els més propers a la causa, que estiguin d'acord amb que Xi hagi canviat la constitució xinesa per tal de perpetuar-se al poder. No els agrada i no els fa por dir-ho públicament.

Casaments

Els casaments a la Xina, a diferència del món occidental estan molt de moda i no sembla que aquesta moda tingui tendència a decaure. En celebren tots els estractes socials. Els casaments tenen lloc als hotels (com més rics els contraents, més luxós és l'hotel). A tots els hotels en els que m'he allotjat aquests dies, 6 hotels en concret, hi havia com a mínim un casament. N'hi ha cada dia de la setmana (més els caps de setmana òbviament) i són com una pandèmia per a la resta de clients allotjats a l'hotel. Les cerimònies comencen ben aviat al matí, sobre les 7 del matí i s'allarguen fins a la mitja nit. És un negoci de grans proporcions. A les zones més rurals, a primera hora del matí comença la celebració amb castells de focs artificials que et desperten sense pietat i si no ho saps penses que ha esclatat la tercera guerra mundial.

Naixements / jubilació

El gran increment del cost de la vida a la Xina i sobretot l'encariment de l'accés a la vivenda -això a Espanya ho coneixem molt bé- ha tornat a afectar la natalitat i això que actualment no hi ha cap mena de restricció en el número de fills que pot tenir una parella. Una dada ho diu tot. A la Xina de l'any 2000 naixien 14,03 nens per cada 1.000 habitants, el 2022 aquesta xifra era de 6,77. La població envelleix perquè la taxa de reproducció fa que la població no creixi, un problema molt similar al que pateix el Japó o la Unió Europea. I això està començant a crear problemes a les arques públiques. Els xinesos tenen la jubilació als 60 anys (les dones als 55) i una mica abans si es treballa en fàbriques. Hi ha ja en marxa un projecte per a retrassar l'edat de jubilació (i unificar-la entre homes i dones) als 65 anys al 2055.

No és difícil d'entendre que els xinesos no tinguin fills si es té en compte que un apartament de 100 metres quadrats a Shanghai (no al centre, òbviament) costa uns dos milions de dòlars de promig i el salari mig és de 20.000 dòlars i les hipoteques és concedeixen a 30 anys i per un màxim del 70% del valor de la vivenda.

Aquest és segurament un dels més grans reptes als que s'enfronta la societat xinesa actual.