Al meu darrer blog de l'any passat, el divendres 31 de desembre de 2021, escrivia als dos darrers paràgrafs: "Hem cancel·lat per segon any consecutiu moltes celebracions de Cap d'Any, les que fan que la vida tingui una mica més de sentit -entre tanta tensió i tanta precarietat- perquè al capdevall la vida és celebració, és riure, és compartir, és abraçar-se, és ballar, és menjar...Malgrat tot, com que sóc optimista de mena, ja porto la tercere dosi de la vacuna i he acabat l'any esquiant en família, penso -de fet n'estic convençut- que el 2022 serà un any millor que el 2021 i que serà el que veurà la fi del Coronavirus, que acabarà reduït a una simple grip".
Després de llegir-ho, tinc clar que com a taumaturg no em guanyaria la vida.
Vam començar l'any 2022 amb la invasió d'Ucraïna per part de la Rússia de Vladimir Putin el més de febrer, una guerra que fa ja més de deu mesos que dura i que no sembla tenir un final gaire proper, i l'hem acabat amb l'explossió de Covid més gran del darrer any, la que s'ha produït a la Xina com a conseqüència de l'eliminació dels controls i els confinaments obligatoris, després que les protestes populars fessin tèmer per l'estabilitat del règim.
El 2022 haurà estat, efectivament, un any per no oblidar. No podrem deixar de pensar que bona part dels grans esdeveniments de l'any han estat efectes col·laterals de la pandèmia mundial de Coronavirus dels anys 2020 i 2021.
A les conseqüències de les polítiques monetàries dels grans estats occidentals, amb agressives accions expansives per evitar una recessió econòmica que s'albirava a l'horitzó, i que van inundar els mercats de liquiditat pràcticament regalada (als Estats Units això va ser literalment així: els nord-americans, només pel fet de ser-ho -o de no ser-ho però de tenir un permís de treball i residència- van rebre a les seves bústies dos xecs del govern federal per import total de gairebé 3.000 dòlars), s'hi van afegir els encara persistents problemes en la cadena global de subministrament -les empreses havien de restituir els seus estocs de seguretat- i per tant, la demanda de bens i serveis es va continuar incrementant. El resultat de tot plegat estava cantat.
L'any 2022 doncs, haurà estat el de les taxes més altes d'inflació del Segle XXI, amb uns increments globals de preus que al mes de juliol superaven el 10,8%. Però això és la inflació estadística global (que com tots sabem, amaga grans diferències i distorsions que poden tenir poc a veure amb el cistell de la compra del ciutadà de carrer), perquè en matèria alimentària i energètica, aquesta inflació ha estat de fet molt superior. Tots els que anem al supermercat ho hem constatat de forma directa
Malgrat això, els gurus del desastre econòmic que recalcaven que a partir de finals de l'estiu hi hauria una abrumadora crisi econòmica, també es varen equivocar de ple. Jo no sé si el que jo he anat veient és extrapolable a d'altres realitats, però durant un segon semestre en el que he viatjat molt he pogut constatar que els avions anaven plens, els hotels i els restaurants estaven a rebentar i que els nivells de consum han continuat altíssims fins gairebé a finals d'any.
Els nivells de preus, sobre tot els de l'energia, no han estat en absolut exempts dels problemes ocasionats arran de la guerra d'Ucraïna i dels embargaments del petroli i gas rus, que han tensionat els mercats del cru d'un forma que no s'havia vist en molts anys.
I malgrat tot, la vergonyosa i sagnant guerra a Ucraïna continua però els preus de l'energia s'han estabilitzat o han tendit a la baixa: si un barril de "Brent" costava 120 dòlars a primers de juny (preu màxim de l'any 2022), aquest matí, el mateix barril cotitza a 85,9.
Que l'economia s'està refredant és innegable. La prova del cotó, com ja l'anomeno, és el preu dels nolis marítims de lloguer de contenidors de 40 peus, que són els que lloguem a la meva feina per a comprar matèries primes de l'Àsia. Efectivament, un contenidor de 40 peus que el mes de Juliol costava 14.000 dòlars, a dia d'avui en costa 3.500. Per què? Hi ha dos factors, un de més llarg abast, que és que la demanda tant de matèries primes com de productes fabricats a la Xina s'han desaccelerat de forma exponencial (igual que van pujar de forma exponencial), i per tant els preus tenen tendència a baixar, i l'altra és que, malgrat les mentides del govern xinès, l'eclosió brutal de Covid a la Xina (aquest matí he parlat amb un proveïdor xinès que m'ho ha tornat a confirmar: no hi ha medicines, els hospitals estan saturats, no hi ha vacunes i les que hi ha no funcionen) fa que les fàbriques estiguin literalment parades, entre la gent que està malalta de Covid i la que no vol anar a treballar per por d'agafar la malaltia.
Els tipus d'interès continuaran pujant com a mesura addicional de refredament de l'economia, malgrat que en poc temps assoliran un màxim per a tornar a caure a partir de la segona part del 2023.
Altres fenòmens del 2022 han estat la continuació de la polarització i crispació política a nivell mundial a partir de la màxima: "o estàs amb mi o contra mi" que utilitzen abastament els partits polítics, però en particular els populistes d'extrema dreta i dreta extrema, ja saben, els que tenen remeis miracolosos per a resoltres problemes complexos.
Un altre cas digne de menció ha estat el reconeixement per part del britànics, ara ja majoritari, dos anys exactes després d'un "Brexit" que els havia de portar la restauració de la seva sobirania, la prosperitat i el creixement, que el sentiment d'orgull s'ha substituït pel sentiment de "Bregret", neologisme que està format per les paraules Britain i Regret (lamentar). Que els Britànics estan sotmesos en una crisi majúscula i que el Brexit en té una part molt significativa de culpa ho vaig poder comprovar en les meves pròpies carns quan vaig quedar fa un parell de setmanes, literalment "tirat" a Heathrow durant més de 48 hores.
I finalment, en un compendi que necessàriament comet l'errada de deixar-se grans temes que han succeït el 2022, no puc passar per alt la vergonya del Mundial de Qatar i del "Qatargate", l'escàndol de corrupció més gran mai destapat a la Unió Europea. Què és el que Qatar i les trampes dels petrodòlars ens han ensenyat?
Molt simple, però molt il·lustratiu dels temps que ens han tocat viure:
- El "panem et circenses" del futbol continua essent una de les grans drogues que fa que la humanitat es mantingui quieta i disciplinada, amagant les grans atrocitats i injustícies que cada dia es comenten al Planeta. El corol·lari vindria a ser: "si parlen de futbol i del gran jugador és en Lionel Messi no parlen d'altres coses".
- Els polítics (tots, però els europeus encara més) viuen instalats en l'hipocresia més aberrant. Condemnen el règim Qatarí però necessitem el seu petroli i gas natural i llavors han de "matitzar" les seves declaracions de principis. La democràcia i els drets humans s'esquincen les vestimentes quan es tracta de diners i petroli. Ho vam veure amb Aràbia Saudita i ara la història es repeteix amb Qatar.
Si els xinesos són capaços de controlar aquesta eclosió de Covid (cosa que presumiblement succeirà a finals del primer semestre del 23) i no hi ha mutacions del virus que tornin a causar un caos mundial, les aigües tornaran al seu lloc i l'economia entrarà en una via de recuperació.
I veurem el final de la guerra d'Ucraïna, i possiblement, la caiguda de Vladimir Putin (això és, sobre tot un desig).
Bon Any 2023 a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada