Criptoestafes

Com a aspecte distintiu del 2022 hi ha hagut també el que jo anomeno el daltabaix de les criptomonedes i els criptoactius, aquests darrers també coneguts com a NFT (per les seves sigles en Anglès: "Non fungible tokens"), ja saben, tota mena d'actius digitals de dubtós valor, però que la moda i la creença en l'enriquiment fàcil per art de màgia van fer pujar com l'escuma durant els darrers anys.

Però com diu la dita popular, "tot el que puja, baixa", especialment quan les pujades no estan sustentades en altra cosa que en l'especulació i la creença en la idea que en els casinos es pot guanyar diners (quan el sentit comú porta a qualsevol mortal amb dos dits de front a entendre que al casino, sempre, sempre guanya la banca).

Una simple gràfica de l'evolució de la cotització del Bitcoin/Dòlar del darrer any és autoexplicativa: el Bitcoin ha perdut en un any el 62% del seu valor. Un Bitcoin es canviava el 3 de gener de 2022 a 41.091 dolars i avui només val 15.756 dòlars.

 

Definitivament hi ha molta gent que s'ha enriquit amb les criptomonedes i els criptoactius, però no pas la majoria dels que hi han invertit, sinó els que han creat plataformes de "trading" i d'altres empreses d'intercanvi de crioptomonedes. 

Ho va explicar el professor Sala i Martin a TV3 en un programa especial que la cadena va dedicar als inversors en criptomonedes el passat 2022 i que vaig trobar extraordinàriament il·lustratiu i pedagògic. Quan un actiu no està fonamentat en res (a diferència de valors refugi com l'or, amb el que moltes vegades es comparen les criptomonedes) la determinació del seu valor està fonamentada exclussivament en l'afany especulatiu.

Si l'or és escàs, finit i amb valor d'intercanvi tangible via joies, lingots o monedes, les criptomonedes comparteixen els dos primers atributs, són escasses i finites però no tenen cap valor d'intercanvi ni -a diferència de les monedes "oficials"- estan garantides per les entitats bancàries ni pels governs. Per això hem sentit a parlar en múltiples ocasions de les criptoestafes: justament l'anonimat en el que s'amparen les criptomonedes és el que permet que les estafes siguin tan possibles i tan difícils de perseguir.

L'exemple més palmari el tenim en el jove nord-americà Sam Bankman-Fried, empresari de 30 anys que va crear una enrevessada trama d'empreses, la capçalera de les quals era la plataforma d'intercanvi de criptomonedes FTX. Llicenciat en física i especialitzat en matemàtiques al MIT, al seu perfil de wikipèdia, a l'epígraf "ocupació", hi escriuen amb encert: "empresari i estafador". Va esdevenir en pocs anys el jove més ric del món i malgrat estat detingut actualment (FTX va fer fa poc una fallida espectacular, arruinant milers d'inversors que amb tota probabilitat no recuperaran mai les quantitats invertides), quan surti de la presó continuarà essent milionari, no així els que li van confiar els seus estalvis.

Així doncs, és més que probable que el gran decliu de les criptomonedes i els criptoactius que hem vist l'any 2022 continuï el 2023, i que molts s'ho repensin abans d'invertir en actius miraculosos que multipliquen els pans i els peixos.