He de reconèixer que llegeixo amb embadaliment, astorament i una certa punta d'incredulitat (diguin-me ingenu) tot aquest afer del Qatargate.
D'entrada, que l'Eurocambra que paguem tots els ciutadans europeus amb els nostres impostos fomenti i financïi comissions de "lobby" per a enfortir les relacions de la Unió Europea amb països de dubtosa o nul·la qualitat democràtica (Qatar, Marroc, entre els que figuren en aquest afer que s'acaba de destapar), ja em sembla del tot qüestionable. Però que a més a més els membres d'aquestes comissions en treguin profit personal (tornin a titllar-me d'ingenu) em sembla per a llogar-hi cadires. El summum de la hipocresia, el desproposit i el desprestigi de les institucions europees. Ni un pam de net.
Òbviament, a ningú no se li escapa que aquest sobtat acostament reforçat a Qatar per part de l'Eurocambra (també afavorent per la celebració del polèmic mundial de futbol) té relació directa amb la crisi energètica arran de la guerra entra Rússia i Ucraïna i la macro dependència que part de la Unió Europea té del gas i del petroli rus, però una cosa no treu l'altra. Com va dir Bill Clinton el 1992, "és l'economia, estúpids", ho sabem tots, i la UE també té relacions comercials -i molt extenses- amb Xina, que tampoc és que es caracteritzi precisament per a ser un paradigma del respecte dels drets humans, però no per això cal fer activitats contràries als principis deontològics de la Unió.
El que més em fascina és que la trama de corrupció (capitanejada per italians i grecs -el Sud, sempre el Sud-) estigués presidida per persones, no només amb una aparent inqüestionable reputació, sinó que a més a més, presidien organitzacions sense ànim de lucre.
L'exeurodiputat Pier Antonio Panzeri, pressumpte cap de la trama, quinze anys d'europarlamentari, fins a 2019, va ser el fundador de la ONG "Fight Impunity" una ONG amb seu a Brussel·les que té com a missió -literalment- de la seva pàgina web, https://www.fightimpunity.com/, lliurar contra la impunitat de les violacions dels drets humans. A Panzeti, ara detingut, se li han trobat a casa 700.000 euros en efectiu, com si d'un vulgar Millet es tractés.
Però el cas més escandalós és, sense dubte el de l'exvice-presidenta de l'Eurocambra, la grega Eva Kaili, detinguda arran de la investigació de la policía belga. La parlamentaria, que defensa els grans avenços de Qatar en matèria de democràcia (té nassos la cosa), com no podria ser d'altra forma, al·lega ignorància sobre la procedència del 150.000 euros que la policía va trobar a casa seva en dues bosses i els 650.000 euros que el seu pare portava en metàl·lic quan va ser detingut en un hotel de Brussel·les, com si d'un vulgar Montull es tractés.
A Madrid diuen "Blanco y en botella: leche". Doncs aixó. Perquè ja se sap que la família que practica la corrupció unida, roman unida. La Kaili està casada amb un italià (curiós) de nom Francesco Giorgi (que seguint l'estratègia del seu advocat s'ha autoinculpat de tot), que, oh curiós, va treballar d'assistent de Panzeri al Parlament Europeu i ara ho fa per l'eurodiputat Andrea Cozzolino, també implicat en la trama i detingut. I tot això, òbviament, en entorns de gent que no necessita més diners dels que ja guanya treballant a l'Eurocambra.
Només per a fer-se'n una idea, la ja ex-vicepresidenta de l'Eurocambra (44 anys) cobrava 9.000 euros bruts mensuals de sou, 388 euros diaris de dietes, assignació per a oficina i personal, així com una altra dieta de 4.576 euros mensuals per a cobrir despeses derivades de l'activitat parlamentària. Vaja el que cobra pràcticament cada ciutadà europeu. I a sobre robava. O ho feia el seu marit i el seu pare, que pel cas, ve a ser gairebé el mateix.
Aquesta invocació d'ignorància de la Kaili em recorda l'ex-ministra de sanitat del PP, Ana Mato (amb aquella carona d'angelet que no ha trencat mai un plat) que deia que no sabia res dels regals, viatges pagats ni cotxes que apareixien per casa seva com a conseqüència de les activitats il·lícites del seu ex-marit Jesús Sepúlveda. Se'n recorden?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada