Aquest 2002, els ciutadans de carrer hem assistit estupefactes a la més descarnada batalla entre el poder polític i el poder judicial que s'hagi vist a Espanya des de l'adveniment de la democràcia.
La separació de poders, que és la base de les societats democràtiques té en molts casos la greu imperfecció que representa que el poder judicial estigui estigmatitzat per una elecció de part dels cossos dels orgues de govern de la judicatura que emana directament del poder executiu o del legislatiu.
Aquesta anomalia no és exclussiva d'Espanya. Als Estats Units per exemple, un Tribunal Suprem caracteritzat durant molts anys per la "equanimitat" i una acurada selecció en l'elecció dels seus membres (són càrrecs que han de superar un nomenament molt estricte i que tenen el caràcter de perpetus, fins a la mort del magistrat o la magistrada electes) i que ha estat un referent d'imparcialitat i de veritable impartició de justícia durant molts anys i així ho percevia la ciutadania nord-americana, ha canviat el seu modus operandi a partir de la nominació per part de Donald Trump de magistrats de tendència extraordinàriament conservadora, que ha tingut com a una de les més importants conseqüències els darrers anys d'un canvi en l'equilibri de forces i que ha suposat una majoria ultraconversadora de magistrals que ha provocat, entre d'altres, la derogació de l'avortament com a dret fonamental de les dones. Un retrocés de cinquanta anys en matèria de drets civils.
La politització de la justícia no és exclussiva dels Estats Units. Això succeeix en major o menor grau a totes les democràcies consolidades, però a Espanya, per un tarannà diferencial en molts àmbits, també en aquest, aquesta politització ha arribat a situacions extremes, que directament ratllen la il·legalitat. Un Consell General del Poder Judicial amb càrrecs caducats des de fa 4 anys és una anomalia difícilment justificable, i això és més així quan s'ha aprovat una llei que impedeix que els càrrecs caducats puguin intervenir en les decisions dels orgues de govern.
És molt possible que sense "el problema Catalán" sense el Procés i la delegació a la justícia del que havia de ser una negociació i una resolució polítiques, la situació a la justícia no fos tan complicada ni tan polititzada com és ara mateix. Els catalans, sempre els catalans. No hi ha dubte que la situació generada arran dels fets del 2017 té molt a veure amb el colapse actual de la justícia i aquestes darreres setmanes i mesos, hem assistit atònits, al lamentable espectacle de un comportament dels magistrats de les altes instàncies judicials de l'Estat completament polititzat. Efectivament, els comandaments dels jutges han seguit les disciplines de partit d'una forma totalment incompatible amb la separació de poders. Els jutges han actuat en funció de les consignes polítiques dels dos partits que els van nomenar al càrrec, tan senzill com això.
I això denota que el sentit d'estat tant dels polítics com dels alts càrrecs de la judicatura és més aviat limitat: primen més les directrius polítiques que la voluntat que la separació de poders a l'estat espanyol sigui veritablement efectiva. Un simple repàs dels principals membres dels orgues de govern de la judicatura a Espanya (hi ha un excepcional article d'en David Fernàndez ahir al diari Ara respecte a la perpetuació de càrrecs a les altes estructures de l'Estat que ocupen càrrecs que ocupaven els seus pares, nomenats durant el franquisme).
Per tant, el que ha succeix a Espanya -i això té una solució de molt mal pronòstic- és que per disciplines de partit i una nula voluntat política de disposar d'un sistema judicial que sigui veritablement un tercer poder independent, imparcial i de prestigi, l'estructura judicial és una extensió del poder polític. El sistema vigent de quotes, que es perpetua des de molt abans de la dictadura franquista, fa que en realitat, a Espanya, la separació de poders no existeixi.
I no sembla que amb l'escassa talla política dels actuals governants i la oposició, aquesta situació hagi de canviar gaire a curt o a mig termini. Al capdevall, el conflicte latent de les dues espanyes, continua present a l'Estat i aquesta fractura es fa més que evident en la situació de l'administració de justícia.
El resultat de tot plegat és una democràcia cada vegada més imperfecta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada