Segons la darrera edició del rànking dels més rics que edita la revista Forbes, Elon Musk és l'individu més acaudalat del Planeta Terra, amb una fortuna estimada de 188 bilions de dòlars americans (milers de milions europeus), és a dir, al canvi, uns 190.000 milions d'euros (tot i que n'ha perdut 15 -bilions de dòlars- des que va anunciar les mesures que aplicaria tot seguit de la compra de Twitter). El segueix a molta distància (150.000 milions d'euros) el francès Bernard Arnauld, propietari de LVMH (Louis Vuitton Moët Hennessy) que explota les marques de luxe Louis Vuitton, Moët Chandon i Henessy.
He de dir que aquest senyor sudafricà, que el novembre de 2021 ja era la persona més rica del món, però aleshores (degut a la valoració de Tesla en borsa) la seva fortuna s'estimava en 340 bilions de dòlars, em sembla un pobre home. No em canviaria per ell per res del món, i per descomptat, no ho faria per la seva fortuna.
No sé si com a conseqüència d'una impostura perfectament orquestrada pels seus assessors d'imatge o pel fet d'haver tingut una infantesa molt complicada, el cert és que el personatge és de tot excepte convencional. Un ashhole, com es diria en argot als Estats Units.
No és simpàtic, no és empàtic i el que és pitjor, simpatitza amb en Donald Trump i amb Vladimir Putin. En resum, és un liberal que ha fet diners i que ha crescut arran de l'onada conservadora que envaeix el Planeta. En declaracions recents (de fa unes quantes setmanes) i arran de la polèmica generada per la imposició d'algunes empreses nord-americanes als seus treballadors que aquests haurien de tornar presencialment a la feina després de la crisi del coronavirus, ell va dir (NYT, Octubre de 2022), que no tenia cap inconvenient en el que els seus treballadors fessin teletreball, després d'haver fet presencialment com a mínim 40 hores a la setmana.
El serial de la compra de "Twitter" (ara sí, ara no), ens ha tingut entretinguts tot l'estiu i quan per fi el senyor Musk anuncia que es decideix (la valoració bursàtil de la companyia ja no és la mateixa que era just un parell de mesos abans) entra com un elefant en una botiga de joies i declara públicament que acomiadarà la meitat de la plantilla (el mateix que, si fa, no fa, ha anunciat el seu col·lega del Metavers (un altre que viu al Planeta Piruleta). La inseguretat jurídica que genera cada declaració d'aquest individu - opina sobre com acabar amb la guerra d'Ucraïna, o sembla que ara vol parlar amb el president dels USA per donar-li consells- provoca un allau de crítiques i de moviments especulatius als mercats que afecta la valoració de les accions relacionades amb ell de manera absolutament immediata (vegi's la caiguda del valor de Tesla).
En tot cas, sembla que la bombolla tecnològica dels nens mimats dels Estats Units podria estar arribant al seu final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada