El retorn de Donald Trump

Fonts nord-americanes ben informades apunten el més que probable anunci a mitjans de novembre, just després de conèixer-se els resultats de les eleccions del "Midterm" als Estats Units, que es celebraran demà 8 de novembre, de la candidatura de Donald Trump a les eleccions presidencials de 2024.

En aquestes eleccions es renova un terç del Senat (34 de 100 senadors) i la totalitat del Congrés (435 escons) a més a més de governadors de 36 estats de la Unió. Segons anuncien les enquestes electorals (que als Estats Units fallen com les escopetes de fira, tan com a la Unió Europea, i en conseqüència tenen la fiabilitat que se'ls vulgui concedir) els republicans estan liderant les intencions de vot, i sóc dels que penso que es força plausible que guanyin de forma aclaparadora, quan fa només uns mesos els demòcrates ho tenien tot a favor per a guanyar.

Efectivament, amb l'economia encara amb bona salut i amb una inflació que tot i que creixent no estava desbocada, la sentència del Tribunal Suprem revocant el dret universal a l'abortament, les amenaces a la democràcia per part de seguidors extremistes de Donald Trump i l'eterna qüestió de les armes i les matances indiscriminades que cada dos per tres succeeixen al país semblaven garantir un suport molt majoritari al partit demòcrata a les eleccions de dimarts vinent.

Però en molt poc temps, aquest "momentum" ha estat dilapidat. Una inflació desbordada, el preu de la gasolina pels núvols (en el país que n'és el principal productor mundial, 20% de la producció mundial el 2021) i la por a la recessió econòmica han eclipsat en poques setmanes temes com el control de les armes, la qualitat de la democràcia o l'avortament. Una enquesta de Siena College per al New York Times feta en dues tandes, entre Juliol i Octubre ho demostra de forma clara.

I en un escenari d'incertesa econòmica com aquest és on el vot populista pren les màximes opcions de vot (el partit republicà, que sembla que Donald Trump controla de forma quasi total ha passat en aquests darrers anys de ser un partit conservador a ser-ne un de populista, auspiciat per la doctrina de Bannon, ex cap d'estratègia de la Casa Blanca quan Trump n'era el president). 

No podem oblidar que al Brasil, un país amb un nivell de pobresa que afecta el 26% de la població. Bolsonaro ha obtingut 58,2 milions de vots, només 2,1 milions menys que Lula da Silva. 

En un contexte mundial polaritzat, amb un crisi econòmica mundial acostant-se per l'horitzó i amb una classe mitja en fase d'extinció, és quan -com vinc escrivint des de fa temps- l'extrema dreta recepta respostes fàcils a problemes complexos, els partits de dreta o extrema dreta tenen més probabilitats de guanyar.

Així doncs, tinc pocs dubtes que Donald Trump presentarà la seva candidatura, i havent-se assegurat el control del Tribunal Suprem, és força improbable que cap de les múltiples causes judicials que té obertes prosperin, i és molt possible que acabi essent el candidat a la presidència del partit republicà.

Si això passa, vista l'erràtica gestió de Joe Biden (el seu nivell de popularitat actual està tot just al voltant del 40%) i la pràctica deseparició de l'escena pública de la vice-presidenta Kamala Harris -que era la gran esperança del partit demòcrata per a les eleccions del 2024- és força probable que Donald Trump guanyi les eleccions presidencials, la qual cosa seria un altre cop a la democràcia i a l'estabilitat mundials.