He trobat avui un article d'opinió a La Vanguardia de l'Enric Sierra sobre l'AP7 que és la millor definició que he sentit mai. En Sierra el titula: "Operar amb esparadraps". Doncs és exactament això, i és exactament així: operar amb esparadraps. La precarietat i la improvisació com a norma d'actuació dels polítics que cobren -força generosament- dels nostres impostos.
No cal abundar gaire en allò que ja tot lector ben informat sap, i que, com els manaments de Déu, es pot resumir en un de sol, i no és precisament l´"Estimaràs a Déu per sobre de totes les coses", sinó més aviat "Et jugaràs la vida cada vegada que agafis l'AP7 i passi el que passi, arribaràs tard i emprenyat a la teva destinació".
Doncs això mateix. Els nostres (perquè no en tenim caps d'altres i per tant són els "nostres") polítics populistes (i dic populistes perquè quan els ha convingut han allargat les concessions de les autopistes a canvi de contrapartides variopintes i diverses), han accedit a un acte de propaganda electoral anticipada a canvi de comprometre la seguretat i la rapidesa d'una de les autopistes amb més trànsit no només de la Península Ibèrica sinó del sud d'Europa".
Sóc usuari com a mínim setmanal -moltes setmanes bisetmanal- de l'AP7 des de Girona Est fins a Valls. 200 kilòmetres que abans del Setembre de l'any passat recorria amb una tranquilitat d'esperit màxima (a canvi d'un peatge que venia a costar uns 15 € per trajecte -no recordo les xifres amb exactitud però venia a ser això-) i que ara recorro amb absolut, i perdonin-me per la vulgaritat però és com ho sento acolloniment, en el sentit més literal de la paraula.
Entro a l'autopista a Girona a les sis del matí i la via ja va farcida de trànsit, especialment de camions, que ocupen la totalitat del carril de la dreta i bona part del carril de l'esquerra. Tan és així que des de fa setmanes em trobo amb un fenòmen que no havia vist mai en els més de 30 anys que fa que utilitzo aquesta via, i és la de camions pel tercer carril, el de l'esquerra, avançant d'altres camions que circulen pel carril del mig. Això, òbviament està més que prohibit, però la realitat supera totes les prohibicions.
El més divertit de tot, per aplaudir amb les orelles els nostres polítics, és l'anunci de la setmana passada (com a gran mesura que ho ha de resoldre tot) per part de les autoritats de la Generalitat, després d'haver arribar amb un acord amb l'amo, és a dir, l'Estat, per limitar la velocitat de la via a 100 kilòmetres per hora a les zones més conflictives, com ara la B-30 o la zona de Mollet del Vallès (per les que jo passo).
Estava menjant un entrepà quan ho he llegit i he estat a punt d'ennuegar-me. 100 Km per hora a la B-30! Després de l'alliberament dels peatges! (inseriria una emoticona d'una cara inclinada partint-se de riure amb les llàgrimes saltant-li de la cara si no fos que ho trobo massa mundà). El dia que a la B-30, a quarts de set del matí, puc circular a 70 o 80 km per hora, encenc un ciri d'agraïment a Santa Rita, però això, passa més aviat poc sovint, com a excepció i no pas com a norma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada