Encara no recuperats de la inesperada notícia de la renúncia a continuar com a jugador del Barça per part d'en Gerard Piqué ens assabentem, amb estorament, del tancament de l'espai aeri català com a conseqüència de l'entrada a l'orbitra terrestre sense control d'un coet xinès de 23 tones de pes i 18 metres de llarg.
El coet propulsor és un dels que porten peces a l'estació espacial que els xinesos estan construint per seu compte, de forma totalment independent a les altres agències espacials, que col·laboren entre elles. L'estratègia de l'agència espacial xinesa és deixar que aquests coets en el seu viatge de caiguda s'incendïin i es desinteguin per la fricció en entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre, però això no sempre passa, com va poder veure's ahir. I és que la Xina va pel seu compte. Va començar tímidament amb Mao Tse Tung però ara cada vegada més tiren pel dret, amb independència del que pugui opinar o fer la comunitat internacional.
Esdevinguda una autocràcia a l'estil de Turquia o Rússia, els dirigents xinesos van per lliure de la mà del seu líder plenipotenciari, Xi Jinping, que conscient que acapara el poder més absolut sense contestació, es veu capaç fins i tot d'expulsar del congrés anual del partit comunista xinès, que va tenir lloc la setmana passada, l'anterior president de la Xina, Hu Jintao.
Xi Jinping ha esdevingut un nou emperador i ha incremenat de forma fèrria el control sobre la ciutadania (la presència de càmeres als carrers, edificis, autovies i autopistes és omnipresent i aclaparadora). Exctament com està fent Vladimir Putin a Rússia, que està entestat en recuperar l'esplendor de l'imperi dels Tzars.
A la Xina, el control policial es perceb en tot moment. La política de Covid zero ha provocat que encara avui el país estigui pràcticament tancant als viatges internacionals sigui per turisme o negocis i puc dir amb coneixement de causa que avui hi ha un gran número d'empreses tancades i ciutats confinades per uns molt petits brots de la malaltia (de fet, Disneyland Shanghai ha tancat aquesta setmana per un macrobrot de Covid, amb tots els visitants a dins. El mateix ha succeït amb la fàbrica d'Iphones més gran que Apple té al país).
Molts analistes diuen que aquest control té poc a veure amb el Covid sinó que no és altra que una mesura addicional derivada de la voluntat de Xi de controlar els moviments de la població.
Com en el cas de Rússia, la Xina està intentant expandir la seva influència al món per via d'acords de cooperació al desenvolupament amb països del Tercer Món en particular, Àfrica i Sudamèrica on els termes generals d'intercanvi són els de matèries primes contra cooperació per a la construcció d'infrastructures (en particular ports i carreteres). La Xina està expoliant els recursos naturals de bona part del món en una política que s'ha anat accelerant els darrers anys.
El darrer cas, poc conegut a nivell mundial, és la voracitat amb la que la Xina està explotant els caladors de pesca en aigües internacionals davant de les costes de Sudamèrica, en particular Equador i el Perú, però també a les costes de l'Àfrica i l'Antàrtida. Aquesta activitat està perfectament orquestrada i consisteix en immenses flotes de pesquers pescant a gran escala 24 hores al dia, 365 dies l'any. La pesca és transbordada a vaixells frigorífics que envïen les captures a la Xina continental. El trànsit és tan gran que organitzacions conservacionistes de l'Equador han denunciat greus efectes sobre la supervivència de l'ecosistema de les illes Galápagos si el ritme d'explotació es manté al mateix nivell.
Buscar i trobar a curt i mig termini alternatives a les exportacions de la Xina (de la que tots els països occidentals en tenen macrodependència, com es va veure amb les disrupcions a la cadena logística mundial quan Xina va ser el primer país a confinar-se per Covid el gener de 2020 i els vaixells es van haver de quedar als ports) no és només una qüestió de requilibri geopolític sinó també una qüestió de supervivència mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada