Ja vaig escriure fa temps un article en aquest blog ("Esclavatge i corrupció a Qatar", 5 d'abril de 2022) en el que vaig volcar el que penso sobre aquest país com a candidat a la celebració del Mundial de Futbol 2022. Recordem que en un primer moment, quan la FIFA va designar aquest país com a seu organitzadora per 14 vots a favor (dels 22 membres que votaven), estava previst que el Mundial tingués lloc a les dates en les que històricament es celebra, és a dir, a l'estiu, a 45-50 graus de temperatura (promig de temperatura en horari diurn a Qatar durant el periode estival), en un país de quatre gats on hi ha tanta tradició de futbol com a la Lluna.
Això va succeir amb l'informe en contra del comité d'experts de la FIFA que va desaconsellar la candidatura de Qatar, en contrast amb els altres candidats, si recordo bé els Estats Units, Japó i Corea del Sud. Si aquí no hi va haver corrupció dels 14 membres que hi van votar a favor, comprats miserablement amb petrodòlars, que baixi Déu i ho vegi. Vaig escriure al seu dia que Michel Platini va ser detingut arran del cas i que fins i tot l'aleshores president de França (Nicolas Sarkozi) en va sortir mig esquitxat, però ja se sap que els corruptes rics amb bones relacions tenen molt poder i al capdevall sempre acaban sortint indemnes. Que li preguntin sinó a un gran expert en països àrabs i princeses alemanyes, l'emèrit Joan Carles I, que va fer de la corrupció la seva insignia personal.
Aquests darrers dies, i avui mateix, dia de la inauguració oficial del Mundial, hi ha hagut diverses polèmiques arran de Qatar bàsicament per tres motius, primer perquè malgrat que era de coneixement popular el tracte que es dispensava als treballadors bàsicament nepalis i pakistanesos que han estat durant 12 anys construint 6 nous estadis i els 100 nous hotels (els qatarís de veritat no treballen gens), el món occidental en general va fer com si sentís ploure, malgrat algunes notables però minoritàries excepcions. El més trist que és aquests estadis i la majoria d'hotels cauran en el més penós abandonament una vegada acabi el mundial. Si no, temps al temps.
El mateix Barça va ser esponsoritzat per la Qatar Foundation (una vergonyosa tapadora d'un règim dictatorial ), entre el 2011 i el 2016, període en el que va cobrar 171 milions d'Euros per a portar el logo a la samarreta, venint, atenció, de portar de franc el logo d'Unicef, del 2006 al 2011. Quan es tracta de calés, tothom gira la cara cap a un altre costat i es fa el suec.
La segona polèmica està relacionada amb alguns artistes (el cas més notori el de la Shakira), que en principi no tenien cap mala consciència per a participar a la cerimònia inaugural però que arran de la pressió dels darrers dies a les xarxes socials i a la por de veure malmesa la seva imatge i de perdre seguidors i per tant, descàrregues a Spotify, venda des discos i assistència als concerts, renten la seva cara dient a darrera hora que no participen al Mundial de Qatar. Suposo que deu ser una qüestió d'avaluació de riscos, obviament reputacionals i econòmics, que ha acabat inclinant la balança cap al rentat de cara.
Més coherent ha estat la posició de Robbie Williams que ha dit, literalment, que si s'haguessin de boicotejar els països que no respecten els drets humans, ell no podria actuar ni a la cuina de casa seva. I en part té raó. El mal ja està fet i ara no és moment d'entrar en falses polèmiques.
El tercer motiu de discòrdia és la gairebé nula fiabilitat dels qatarís, que també a la darrera cantonada han prohibit la venda de cervesa als estadis. La FIFA va fer l'anunci aquest divendres, a dos dies del començament del campionat. No deuen estar gaire contents els propietaris de l'empresa AB InBev, que tenen l'exclussiva de distribució de la cervesa Budwiser al Mundial, un dels principals patrocinadors de la FIFA.
Imaginar-se que els qatarís no són de fiar no penso que fos una empresa excessivament complicada quan s'estaven prenent les decisions de concessió del campionat al 2010, però ja se sap que molts humans s'acaben venent per un plat de mongetes quan es tracta de diners. Per tant no cal esquinçar-se els vestits a la darrera cantonada, ni cridar sota la protecció de l'anonimat o la comoditat que proporcionen les xarxes socials que, com les pissarres, ho aguanten tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada