Alguns dels esdeveniments que s'han esdevingut els darrers dies fan pensar que tal vegada, tal vegada, estiguem assistint per primer cop en molt de temps al retorn del sentit comú, en el sentit més ample de la paraula. Els tres exemples que cito a continuació ho comencen a apuntar, però s'acosta una marea de realitat molt més extensa.
Efectivament, les eleccions del "Midterm" als Estats Units han estat una veritable victòria de la democràcica, contra tot pronòstic (fins i tot els que havia fet jo mateix, afortunadament). La clau d'aquesta victòria del Partit Demòcrata -amb la majoria al Senat ja assegurada passi el que passi a la repetició de les eleccions a l'estat de Georgia el 6 de desembre i en tot cas un possible derrota a la Cambra de Representants que en tot cas ho serà pels pèls- sembla que rau, segons el NYT en el vot dels joves, que per primera vegada en molt de temps han votat de forma molt massiva i en clau demòcrata (la prohibició federal de l'avortament per part del Tribunal Suprem i la por a la recessió de la democràcia com a conseqüència de les maniobres de Donald Trump, hi han tingut molt a veure.
La derrota del Partit Republicà ha estat de tal magnitud (en relació a l'aclaparadora victòria que tots s'esperaven) que molts republicans s'estan qüestionant el lideratge del Partit per part de Donald Trump. De fet, l'aclaparadora victòria de De Santis a l'estat de Florida (De Santis i Trump són ennemics declaradíssims) el sitúa com a més que probable candidat a la nominació republicana, i això seria sense dubte, una mala notícia per a Trump. Aquest, clarament derrotat (els candidats que avalava personalment han tret uns pèssims resultats) podria decidir retirar-se de la cursa per la nominació republicana, però com a bon arribista, trampós i mentider, segur que avui dimarts acabarà presentant la seva nominació.
L'altra gran notícia ha estat sense dubte, la caiguda del cel d'algun dels intocables de companyies tecnològiques -basades en el món virtual, no real- com FTX, la plataforma d'intercanvi de criptomonedes fundada pel joveníssim Bankman-Fried, que acababa de demanar la protecció de la fallida als Estats Units (Chapter 11), amb uns passius estimats d'entre, atenció, 10.000 i 50.000 milions de dòlars. Saben el que vol dir això? Doncs senzillament que molts il·lusos que van invertir en criptomonedes pensant-se que era la gallina dels ous d'or -o el casino en el que sempre es guanya- es quedaran, més que probablement, sense res. El senyor Sam Bankman-Fried (que podríem traduir literalment, de forma molt escaient aquests dies, com a "Banquer Fregit") segur que no en sortirà gaire perjudicat perquè encara que perdi gran part de la seva fortuna, continuarà essent ric.
Altres déus tecnològics als que sembla que se'ls ha reventat el globus són el Mark Zuckerberg, que després d'un imparable ascens ja va haver de començar a fer cirugies facials a Facebook -canviant-li el nom pel de Meta, per tal de blanquejar-lo una mica- després que se sabés que no van fer res en la proliferació de "fake news" (que, entre d'altres, van inundar la xarxa via Rússia i que van acabar incidint en la campanya presidencial nord-americana del 2020), ha publicat ara que Meta acomiadarà 11.000 treballadors, el mateix, amb xifres menors que està ja fent l'inqualificable Elon Musk amb Twitter via correu electrònic i cop de pica de lavabo. Ara és quan es comença a notar que la virtualitat comença a esdevenir real, sense "avatars" ni realitats augmentades...
I una tercera notícia esperançadora (molt esperançadora) és la manifestració de un gran nombre de membres de la sanitat de la Comunitat de Madrid que va tenir lloc aquest diumenge passat a la capital, en contra de la senyora "Ayuso libertad". Encara que tiri pilotes fora i que compari el govern central amb el de Nicaragua, en el seu fur intern deu estar deixant anar bilis a punta pala, després que gairebé tres quarts de milió de ciutadans sortissin a manifestar-se en contra seva, reclamant ni més ni menys que pures obvietats. Un altre bany de realitat.
Durant el COVID Madrid va ser una festa permanent, que acollia ciutadans de tot Europa que al·lucinaven amb la falta de restriccions de la ciutat. Ara la festa s'ha acabat de cop i molts s'han adonat que votar lliberal extrem té aquests efectes secundaris, que et poden acabar matant, o si més no, afectant molt la teva qualitat de vida. Te'n vas a dormir pensant que demà continuarà la festa però t'aixeques amb els gots buits i una ressaca que no te la treuen ni 10 ibuprofens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada