L'any 2001, el mulà Omar, líder aleshores dels talibans afganesos, va ordenar la destrucció dels Budes de Bamiyan, la motivació aparent era un edicte que el mateix mulà havia signat el mes de febrer d'aquell any en el que decretava la destrucció de totes les escultures no islàmiques. Els dos Budes formaven part del patrimoni de la humanitat de la Unesco. En realitat, els talibans havien afirmat uns anys abans que el Consell Suprem refusava la destrucció d'escultures perquè no tenien cap culpa del que succeia a l'Afganistan.
Algunes fonts que he consultat estableixen la hipòtisi que la destrucció es va fer per a cridar l'atenció perquè els talibans havien estat oblidats i una part de la població passava gana, i el món occidental se'n va desentendre del tot.
Vull entendre que, molts anys després, aquesta campanya que els activites de "Just Stop Oil" que va fer-se viral el 14 d'Octubre arran que dos dels seus membres van llençar un pot de sopa de tomata sobre un dels quadres de Girasols de Van Gogh a la National Gallery de Londres, va en aquest mateix sentit. Afortunadament el quadre està protegit per un vidre, però malgrat tot, la sopa de tomata va malmetre parcialment el marc, que forma part integral de l'obra.
És ben evident que aquestes dues activistes el que volien, com els talibans, era cridar l'atenció i sensibilitzar els politics i els governants sobre la necessitat de prendre no només consciència, sino sobre tot mesures sòlides i efectives contra el canvi climàtic, però penso que hi ha altres maneres de cridar l'atenció. Efectivament, l'art no té la culpa de la situació actual en el que es troba el nostre Planeta, i penso que hi ha altres maneres més intel·ligents i sobre tot més efectives de cridar l'atenció.
Perquè és ben evident que aquesta moda, que podria acabar esdevenint una plaga, podria acabar en conseqüències que afectarien tots els ciutadans als que ens agrada visitar museus. S'imaginen haven de passar controls de seguretat com als aeroports? Doncs això serà el que amb tota probabilitat acabarà passant si el vandalisme museístic continua.
El món i els seus habitants estem en una situació gairebé de transtorn bipolar. D'una banda, experimentem ansietat i depressió perquè, ara sí, tothom amb dos dits de sentit comú està veient i patint al seu voltant les conseqüències del canvi climàtic amb una gran quantitat d'alteracions que estan començant a afectar el nostre dia a dia, però d'altra banda seguim consumint (molts) com si no hi hagués demà. Jo que per circumstàncies professionals he de viatjar més del que voldria (tot i que els sistemes de treball amb reunions remotes n'han reduït el ritme), els puc assegurar que als darrers viatges que he fet (Estats Units, Alemània, Lituània), he observat un ple absolut a aeroports, avions, hotels i restaurants, amb gent consumint com si no hi hagués demà.
Com va advertir l'agost el president Macron, si ens queixem i fem només actes individuals simbòlics, com ara reciclar (que no dic que no s'hagi de fer) però no canviem de forma sistemàtica els nostres hàbits de consum (de lleure, d'energia, d'alimentació, de compra de roba, de viatges,....) el món no se'n sortirà de cap de les maneres.
I el que veiem darrerament és molt bona voluntat però també molta hipocresia i molta activitat mediàtica, el minut de glòria ecologista, com jo l'anomeno.
Em recordo mentre escrit aquest article de la famosa Greta Thumberg (pràcticament desapareguda en combat darrerament segons una petita cerca a Internet que he fet mentre preparava aquest article), que va anar amb un veler a la conferència sobre el clima que es va celebrar a la seu de les Nacions Unides a New York, però que va tornar cap a Suècia amb un jet privat.
L'altra manera de viure implica renuncies personals a les que no tinc gaire clar que una immensa majoria de la societat occidental de la opulència estigui disposada a renunciar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada