Escrivia el periodista Arturo San Agustín a El Periódico de Catalunya fa uns anys -en relació a la Guerra d'Irak- que, al capdavall, els éssers humans continuem no essent altra cosa que monos amb vestit. Aquesta afirmació, que fa pocs anys m'hagués semblat una exageració, ara, amb el caire que prenen determinats esdeveniments que es succeeixen a diari a tot el Planeta, ja no em sembla tan allunyada de la realitat. La radicalitat i la testosterona tornen a manifestar-se de forma quotidiana, i malgrat el que pugui semblar, aquesta nova realitat cada dia és, malauradament, més freqüent.
L'episodi de càntics masclistes d'alguns residents (molts, per les imatges dels vídeos que s'han fet virals a les xarxes socials) del col·legi major Elías Ahúja, adscrit a la Universidad Complutense de Madrid, en el que canten i profereixen insults a crits contra les residents del col.legi major Santa Mónica que està just en front del Elías Ahúja, a Madrid, fan autèntica feredat.
El mascle alfa que portava la veu cantant en aquell lamentable espectacle va cridar, literalment: "Putas, salid de vuestra madrigueras como conejas, sois una putas ninfómanas. Os prometo que vais a follar todas en la capea, !Vamos Ahúja!". Sentir expressions com aquestes en ple Segle XXI fa posar la pell de gallina.
Als noticiaris que n'han parlat, sobre tot a Madrid, fins i tot han pretès treure-li importància, publicant testimonis de noies de la residència femenina que treuen ferro al fet, fins l'extrem que un grup d'estudiants han fet públic un comunicat en el que diuen parlar en representació de totes les residents i afirmen que no es senten "acosades" i que veuen aquest fet com a una tradició que es repeteix cada any.
Impressionant. Les fèmines justificant els australopithecus. Només va faltar que els càntics anessin acompanyats de forts cops de puny al pit per part dels mascles en zel desbocats, com a manifestació extrema de masculinitat, viril i agressiva. I moltes de les joves de la residència veïna segueixen el joc als mascles en una posició de permisivitat i acceptació del rol de submissió que s'ha atribuit històricament a les dones que és molt difícil d'entendre.
D'aquí a justificar les violacions grupals "perquè ella anava provocant o portava minifaldilla" hi ha només un pas. La qüestió deu raure en el fet que els i les que van a aquestes residències són fills i filles de papà als que els paguen estades a raó de 1.000 euros al mes i que ja venen adoctrinats de casa. Segurament són els mateixos que condemnen l'avortament i el titllen d'assassinat. És la doble moral de l'extrema dreta, que els pares ensenyen als seus cadells de ben petits.
I tots ells i totes elles estudiants universitaris. Què pot aportar la Universitat, institució que ensenya sobre tot els fonaments del pensament crític i racional, a éssers primitius que pensen amb el sotaventre en comptes de amb el cap? De ben segur poca cosa. Un títol que el papa o la mama els acabaran comprant.
Escriu avui a l'Ara la Natza Ferrer, en un article que titula "Del gènere estúpid": "...per joves que siguin, i que forma part d'unes elits que després ens donen lliçons d'educació, afiliats ja als partits de dretes que no cal que siguin extrems perquè ja venen radicals de casa. Futurs jutges i directius d'empresa. Fa por....".
Efectivament, constatar dia a dia la involució de l'espècie humana (ho van veure no fa gaire amb la victòria de l'extrema dreta a les eleccions generals italianes, per exemple) fa por, molta por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada