Va ser notícia ahir que un dels ministeris del "gobierno más progresista de la historia de España" va adjudicar un encàrrec (crec que del Ministerio de Igualdad e Inclusión Social) per a traduir el seu lloc web al "valencià". Sembla d'acudit però per desgràcia per a les ments intel·ligents és veritat.
De fet, el despropòsit i la estultícia no són nous. Diria jo que les barbaritats intel·lectuals en matèria lingüística les va inaugurar l'Agencia Estatal de Administración Tributaria ("que nos dimos entre todos", hi afegiria jo tot cofoi) quan algún descerebrat -del PP probablement, ho dic pel contexte històric- va decidir que el seu lloc web es pot visitar en "llengua valenciana", cosa que demostra que la subnormalitat és un atribut que en moltes ocasions està indissociablement unit a la política i als polítics i a bona part del que els polítics fan.
No és ja anar en contra del que diu la comunitat científica (nacional i internacional) en matèria de llengua -que òbviament només defensa que la llengua que es parla a Catalunya, Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord i a València és exactament la mateixa- sinó que és anar en contra del sentit comú. Molts polítics són tan estúpids i en el cas d'Espanya, tan profundament anti-catalanistes, que fan bona la màxima del "todo vale" amb tal de denostar, estigmatitzar i fer mal a qualsevol cosa que pudi a Català, llengua inclosa.
Un exemple extrem el tenim de fa uns anys a l'Aragó, on el govern regional de torn del PP i el PAR va aprovar l'any 2013 a les corts aragoneses (fins aleshores les llengües parlades a la Comunitat d'Aragó eren el Castellà, l'Aragonès i el Català -a la Franja de Ponent el parlen unes 60.000 persones-) que el Català desparegués de la llei de llengües i que passés a anomenar-se LAPAO, acrònim que vol dir, atenció!: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental.
Es pot ser més inculte, però difícilment més estúpid. No cal dir que la llei aragonesa dirà el que vulgui, però afortunadament, el sentit comú s'acaba imposant la majoria de les vegades i ningú no es recorda avui en dia, d'aquella subnormalitat que van anomanar Lapao.
Sort que el gran escriptor aragonès de Mequinensa (Baix Cinca), Jesús Moncada, que va escriure tota la seva obra en llengua Catalana, va morir-se abans de conèixer aquesta animalada, sinó, probablement hagués renunciat als seus orígens o li hagués agafat un patatús.
Però això del ministeri dels més progressites del Planeta Terra no té, avui en dia, explicació racional. Per a més inri, la feina s'ha adjudicat a una empresa de Madrid que farà la traducció del lloc web per un import de 1.600 euros. Jo els ho hagués fet per 500 euros i no hagués estat una baixa temerària.
En fi, no desitjaria jo altra cosa a la vida que ser traductor del Català al valencià i d'altres llengües de la gran mare pàtria espanyola, sempre i quan la feina estigués adequadament remunerada. Ho dic per la facilitat i claretat conceptual en l'exercici de la mateixa. Si em demanessin traduir per exemple la paraula castellana "erizo de mar", jo els oferiria un ventall de llengües pàtries per a parar un tren.
Els diria que aquesta paraula Castellana es pot traduir a moltes llengües gairebé sense sortir de casa:
- Lapao: eriçó de mar
- Català: eriçó de mar
- Barcelonès: eriç
- Palafrugellenc: garoina
- Palamosí: urís
- Ganxó (llengua parlada a Sant Feliu de Guíxols, o a San Félix de Piedrecillas en la seva versió Castellana): garota.
I això que em deixo traduccions a d'altres idiomes llunyans com ara: bogamarí, capellanet, castanya de mar o paparinell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada