És especialment sorprenent, des de la distància de 7.000 km que em separa actualment de Catalunya, veure com els polítics dels partits que formen el govern de la Generalitat, i en particular els de Junts per Cat, continuen en aquesta espiral autodestructiva.
Si hagués d'explicar la situació a un nord-americà, em resultaria tan difícil que acabaria posant-li l'exemple de països com Itàlia (70 governs en menys de 80 anys degut a l'extraordinària incapacitat dels italians de posar-se d'acord en gairebé res, excepte en el futbol, el menjar, Valentino Rossi i la passió per la moda) i Bèlgica on la complexitat de les institucions i la separació del país en dues comunitats lingüístiques i culturals completament diferents (valons i flamencs) fan que la seva governabilitat sigui tan difícil que el país ostenta el rècord mundial de dies sense govern (un récord que ella mateixa va superant cada cert temps: el 2020 va tancar un període de 650 dies sense govern).
Sigui com sigui, la situació actual a Catalunya és la mateixa. Tenim el govern, de facto, en suspens. Els nostres governants estan tan preocupats per les seves lluites intestines que s'obliden de la seva tasca principal, governar a favor de tots els ciutadans, tan si els han votat com si no. Però pel que sembla, estan tan ocupats en reunir-se per a no acabar acordant res que no tenen temps per altra cosa.
Llegeixo avui amb estupor i perplexitat que finalment els de Junts han muntat la seva consulta particular a la militància per formular-los una pregunta: "Vols que Junts continüi al Govern de la Generalitat?" (pel que veig uns 6.500 membres, cosa que em sorprèn: el PSC per exemple en té uns 17.000, tres vegades més) pels dies 6 i 7 d'octubre (tampoc acabo d'entendre dos dies de votació per a tan poc militant i d'aquests ja veurem qui acaba votant). Mentrestant doncs, com a mínim la meitat dels consellers estaran més pendents de la consulta que de fer la seva feina. És una llàstima que no hi hagi mecanismes d'avaluació de polítics a disposició dels ciutadans...
Les dues "ànimes" de Junts semblen també molt enfrontades i he d'admetre que si tot plegat ho trobo una xarlotada de difícil justificació, des d'un punt de vista purament antropològic sento curiositat per saber si a Junts predonima l'ànima indepe radicalitzada (Puigdemont i els de Waterloo, Borràs, Alonso-Cuevillas, De Dalmasses, Batet -que va de victòria en victòria fins a la derrota final-) o la pragmàtica que vol continuar govenant (Forn, Rull, Calvet, Alsina, Trias). El mateix Trias ha deixat en suspens la seva candidatura a les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona fins que tot aquest embolic no s'aclareixi. És una llàstima perquè és l´únic candidat amb capacitat de guanyar l'alcaldessa Colau).
Tot i que la cosa està molt frec a frec, m'atreveixo a vaticinar que no hi haurà un empat tipus "assemblees de la CUP", ja saben, sinó que més aviat l'anima radical "hotormaremaferespanyaensescanya" s'acabarà imposant per poca diferència de vots, posem 55% a favor de sortir del govern i 45% a favor de quedar-se.
Si això passa, tornarem a tenir una crisi de govern que veurem si ens aboca a unes eleccions a molt curt termini, o si, com tampoc es pot descartar, Junts acaba escindint-se en dues formacions que anomenaré la dels "pragmàtics" i la dels "planeta piruleta waterloo".
Sigui com sigui i passi el que passi, el país continua funcionant malgrat la manca de govern, en la més pura línia italiana o belga. Potser al capdevall, seria una de les possibles solucions, continuar sense govern durant un parell d'anys, fins a l'esgotament de la legislatura. Segurament els canvis serien del tot inapreciables.
No sé si podré aguantar els quatre dies que queden per a conèixer els resultats de la consulta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada