dilluns, 27 de juny del 2022

Estats Units: la situació de l'avortament després de la sentència del Suprem

Tal com ja havia anticipat una filtració de l'esborrany de la sentència sobre l'avortament per part del Tribunal Suprem fa uns quants dies, la setmana passada, aquest orgue va fallar definitivament en contra del dret constitucional i universal a l'avortament als Estats Units. 

Es tracta segurament de la regressió més important en els drets civils en aquest país dels darrers 50 anys (la sentència de l'anomenat cas Roe versus Wade que va legalitzar l'avortament és de l'any 1973), la raó és la sentència d'un tribunal format per 9 membres amb mandat vitalici, dels quals 6 són conservadors (alguns ultra-conservadors), 3 dels quals nomenats per Donald Trump durant el seu mandat.

Si fins no fa gaire el Tribunal Suprem dels Estats Units era una institució essencialment tècnica, reconeguda mundialment per estar formada per persones de provada reputació jurídica on històricament ha primat sempre el contingut tècnico-jurídic d'una sentència sobre qualsevol consideració política, ara, les tornes, en concomitància amb el signe dels temps que ens han tocat viure i que fan que la polatització cap els extrems sigui molt més corrent ara que fa només 10 anys, i també el Tribunal Suprem està polititzat, de forma que no només han il·legalitzat l'avortament sinó que podrien anar molt més lluny.

Un dels més clars representants del corrent més ultra-conservador del tribunal és el judge Clarence Thomas, el segon afroamericà designat per al Tribunal Suprem. Designat per George W. Bush representa la tendència més religiosa de la cort i aquests darrers dies ha parlat obertament de la possibilitat de revisar ("reconsiderar" va declarar ell literalment fa un parell de dies) la constitucionalitat del matrimoni homosexual o de les mesures de contracepció.

I malgrat tot no hi ha hagut un extraordinari moviment de protesta contra la sentència. Sí que hi ha hagut moltes manifestacions a tots els estats de la Unió, però molt menys concorregudes que el que es podria pensar en una decisió d'aquesta magnitud. Segurament el fet que aquesta ja estava descomptada hi ha tingut molt a veure.

Veurem com es succeeixen els esdeveniments a les properes setmanes i mesos però el que està clar és que a alguns estats, que tenien lleis que de facto prohibien l'avortament i que estàven temporalment en suspens a l'espera de la sentència del Suprem, reactivaran les seves lleis de forma exprés per tal que la prohibició sigui executiva de forma immediata.

En concret a 10 estats, avui l'avortament ja és il·legal, i en 6 d'ells (Alabama, Arkansas, Louisiana, Kentucky, Missouri i South Dakota) fins i tot en el cas de violació i/o incest. S'ho poden creure? Doncs a mi em costa, però és una realitat com un temple. És una obvietat però cal dir-ho, a tots aquests estats va guanyar Donald Trump a les eleccions presidencials de novembre de 2020.

A 15 estats més, fins arribar als 25, l'avortament ja és o serà en breu il·legal (en alguns d'ells la violació, l'incest o el risc per la vida de la mare es consideren exclosos).

Què succeirà a la pràctica? Doncs que com sempre acaba passant, pagaran justos per pecadors. Les dones amb un nivell de renda més alt es podran permetre avortar a clíniques públiques o privades en estats on la llei ho permetrà (21 estats, com a mínim), mentre que les persones amb menys mitjans econòmics hauran de recórrer a avortaments il·legals, casolans, amb greu risc per la vida de les dones que no tinguin més remei que practicar-los, i amb alt risc de presó en cas de ser descobertes.

Sempre plou sobre mullat, aquesta vegada però, amb la connivència d'un tribunal que falla contra el que era un dret constitucional, que als Estats Units tenia un suport de més del 65% de la població. Així doncs, també als Estats Units, el Tribunal Suprem, com a Espanya el Tribunal Constitucional o l'Audiència Nacional, estan esdevenint institucions on les sentències depenen del color polític dels tribunals i on la separació de poders sobre la que van postular grans prohoms de la història contemporània (Montesquieu, Locke, J.J. Rousseau  a Europa o Alexandre Hamilton als Estats Units) i que mai no va estar qüestionada en cap de les grans democràcies occidentals -entre d'altres la dels Estats Units- se n'està anant de dret cap al forat de la pica. 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada