Durant aquests 11 anys que porto escrivint articles a "Reflexions de Taverna", he escrit 12 articles en aquest blog en el que parlo de forma directa o indirecta de Sandro Rosell. L'últim el vaig publicar el 21 de febrer de 2021 i el vaig titular "Quan la justícia és parcial".
En més d'una ocasió he escrit en aquest blog que en Sandro Rosell no és sant de la meva devoció per molts motius, però sobre tot per raons d'escassa transparència en la etapa de gestor internacional d'esdeveniments esportius, en particular de l'època en que va treballar per la multinacional Nike des del Brasil i va fer amistat i negocis amb l'antic president de la confederació barsileira de fultol, Ricardo Texeira (un personatge molt fosc, que porta escrit a la cara que és un corrupte) i les seves relacions amb Qatar, enfortides durant aquells anys (1999-2002).
No podem obviar ni oblidar que va ser Rosell que va impulsar el contracte de patrocini de la primera samarreta del Barça per part de Qatar Foundation i Qatar Airways (un país que ho respecta tot excepte els drets dels éssers humans, en particular, els de sexe femení) quan va ser president del Barça (2010-2014). Alguns periodistes francesos el van arribar a assenyar com a una de les persones que més va influir en la designació de Qatar com a seu del Mundial de Futbol d'aquest any. Tampoc puc oblidar que Sandro Rosell va ser l'impulsor d'una querella contra en Joan Laporta i la seva junta directiva quan ell va guanyar les eleccions a la presidència de 2010. Va ser la causa directa que Gardiola deixés el Barça i que Johan Cruyff tornés l'insignia que li van donar com a president d'honor del Club. La justícia va acabar absolent Laporta i el seu equip. Aleshores vaig pensar que en Rosell actuava per despit i avui ho segueixo pensant.
Ara bé, en un acte de desgreuje palmàriament objectiu, tampoc no hem d'oblidar (no podem oblidar) que una jutjessa prevaricadora i parcial, Carmen Lamela, va tancar Sandro Rosell en presó preventiva durant 645 dies, gairebé dos anys, que va passar tancat a Soto del Real (del 25 de maig de 2017 al 27 de febrer de 2019) i li va revocar fins a 13 vegades, en una mostra d'acarnissament incomprensible, la petició d'anulació de la presó preventiva.
Darrerament s'ha fet públic que al darrere de la detenció i investigació de Rosell hi hauria hagut....-no podia ser d'altra manera si estem parlant d'un català proper a al nacionalisme i ex-president del Barça- el comissari José Antonio Villarejo. No m'estranyaria.
En qualsevol cas, el que compta és que, l'Audiència Nacional va absoldre Rosell i el seu soci de tots els càrrecs que se'ls imputava el 24 d'abril de 2019, dos mesos després de sortir de la presó sense fiança. Si no fos un cas de veritat que tots hem viscut en primera persona, ens costaria de creure. Em faig creus que aquesta individua continuï essent jutgessa, però aixó és part de la justícia espanyola, sobre tot la que defensa la branca "patriòtica".
Sandro Rosell després de l'absolució, es va querellar contra l'Estat Espanyol per responsabilitat patrimonial per import de 30 milions d'euros. M'aposto un pèsol amb qualsevol de vostès sobre quina serà la sentència en aquesta causa.
Sandro Rosell torna a ser notícia aquests dies, i ho fa perquè s'està plantejant ser candidat a l'alcaldia de la ciutat de Barcelona. Amb un equip de gestors professionals, per gestionar Barcelona -afirma- per a tots els barcelonins, sense ideologies polítiques i disposat a pactar amb tots els partits excepte l'extrema dreta i l'extrema esquerra quan s'hagi d'arribar a grans consensos. He de dir que cada vegada que l'he sentit parlar des que va sortir de la presó m'ha agradat. Deu ser part del pragmatisme i la saviesa que s'adquireix entre reixes, sobre tot si aquestes són injustificades.
Aquesta idea de gestió municipal s'enmarca en la tradició anglosaxona en la que la majoria de ciutats i pobles són "corporations", és a dir, persones jurídiques, que són gestionades com si es tractés d'empreses per equips professionals que tenen mandats de durada limitada. La gestió enfront la política. No em sembla pas una mala idea. A molts llocs del món aquest model funciona molt bé. Jo sóc dels que penso que gestionar Catalunya com una persona jurídica per part de professionals qualificats i no pas polítics mediocres o corruptes donaria rèdits molt superiors al conjunt de la ciutadania.
Vist el desastre monumental, galàctic, que ha organitzat l'alcaldessa Colau a Barcelona, una senyora per cert que -procedent del món de l'activisme anti-desnonaments- va dir quan va entrar a l'alcaldia que no repetiria...però pel que sembla, quan s'han tastat les mels del poder, ningú no se'n vol anar. Per què serà?
De moment ja hi haurà estat dues legislatures, la segona gràcies a la inestimable col·laboració de Manuel Valls, aquell fatxenda que Ciudadanos va fitxar i que ha fracassat en totes les iniciatives que ha endagat des de fa molts anys (al final el van fer fora del parlament francès) excepte la de casar-se amb una senyora molt molt rica i molt molt de dretes. Com que Déu deu existir en alguna part de la Via Làctia, no permetrà un tercer mandat de la Colau. O al menys això és el que vaticinen les enquestes a dia d'avui.
Així doncs, vist el panorama dels polítics que hi ha a Barcelona actualment, seria capaç de tornar-me a empadronar a la ciutat -hi vaig viure durant molts anys i hi tal vegada hi podria tornar a viure- per a votar a en Rosell. Per molt malament que ho faci, ho farà infinitament millor que la Colau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada