Que tots els diaris, ràdios i televisions del país tractessin en portada el colapse de la AP-7 aquest dimarts, com a resultat del primer gran pont de la temporada estiuenca, no fa sinó ratificar unes quantes obvietats que malgrat tot, m'agradaria repassar en aquest article.
La primera d'aquestes obvietats és una llei universal que postula tot allò que és gratuït tendeix a ser utilitzat sense cura, abusivament, o de forma desproporcionada. I aquest és el cas de l'AP-7 a partir de setembre de 2021, quan es van eliminar els peatges i una via d'alta capacitat (fins aleshores) va passar a ser gratuïta i deixar de ser segura i d'alta capacitat.
Hi ha un altre concepte de sentit comú, també universal, que en llengua anglesa s'utilitza abastament i que té a veure amb el pagament per ús (en anglès "pay per use"). No té massa sentit que les grans infrastructures de transport per al vehicle privat les paguin tots els ciutadans, perquè aquesta és una mesura molt poc progressiva, ja que algú que no té cotxe no té per què finançar amb els seus impostos una via de gran capacitat per a vehicles privats.
Jo no només soc un ferm defensor dels peatges (com he defensat en diverses ocasions des d'aquest blog), sinó que estaria a favor que aquests siguin més cars i per tant permetin als que veritablement estan disposats a pagar pel servei recuperar una via d'alta capacitat i alta seguretat. Hi ha alguns exemples d'aquest tipus de mobilitat a països anglosaxons (en particular als Estats Units), dels que els nostres gestors haurien d'aprendre.
Algú em podrà titllar de classista amb aquesta afirmació, però és que la realitat és tossuda i la tendència del Sapiens Sapiens a abusar d'allò que és gratuït tendeix a l'infinit. Jo sóc usuari habitual de l'AP-7 per motius professionals i puc assegurar que des de la gratuïtat dels peatges aquesta via s'ha convertit en un infern i en un perill. Els camions ocupen en molts trams entre Girona i Tarragona dos dels tres carrils disponibles, aquest dimarts per exemple, a les sis del matí l'autopista ja presentava una densitat, especialment de camions que no és ni normal ni acceptable.
Es podria al·legar que la carretera nacional II és ara més segura, però això no deixa de ser una veritat (o mentida) estadística. La freqüència i la gravetat dels accidents que passen a la AP-7 és més alta i més severa que quan hi havia peatges i aquesta és una realitat incontestable.
Que el país té una mancança d'infrastructures que clama al cel és una obvietat, i que tal com hem sabut els darrers dies Catalunya experimenta una seriosa (i il·legal) discriminació en matèria d'execució d'inversions en infrastructures viàries i ferroviàries -accentuada els darrers anys- també és una veritat estadística. Jo mateix no utilitzaria el vehicle privat els caps de setmana si hi hagués un tren o un tramvia que unís Girona amb Palamós, per exemple (com existia fa cent anys), però vista aquesta realitat, el que no pot ser és que els administrats haguem de patir, a partir del mes de maig, setmana rere setmana, les congestions i els col·lapses de la principal via de comunicació en vehicle privat de Catalunya.
Tothom fa el mateix al mateix moment del temps i en això no hi ha solució. Els humans som tossuts i malgrat saber que malbaratarem un diumenge a la tarda fent cues a Santa Cristina d'Aro, el Vendrell o a La Roca del Vallès, ens entestem a continuar fent el mateix in secula seculorum.
A això cal afegir-hi el fet que tenim uns gestors tan rematadament fluixos, que s'inventen solucions que fan riure per no plorar. Sentia un responsable del Servei Català de Trànsit a RAC1 el dimarts a les 8 del matí que defensava, entre d'altres la limitació de la velocitat a l'AP-7 a 110 Km. per hora, com a mesura per a mitigar els accidents. La mediocritat, per no utilitzar una altra expressió, se'n menja.
En fi, que una mesura tan, tan evident com prohibir el trànsit de camions el cap de setmana (com fam països una mica més civilitzats que el nostre com França i Itàlia) no s'hagi posat en marxa o no s'estigui vigilant de forma molt estricta, és una mostra ben clara que, ara sí que ho escric, la merda se'ns menja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada