He escrit en diverses ocasions sobre el senyor Fernández Díaz en aquest blog. De fet, fent-ne una petita cerca, n'he trobat una vintena. I és que l'ex-ministre de l'àngel de la guarda dóna molt de sí.
La darrera vegada que en vaig fer menció, el setembre de l'any 2020 arran de l'anomenada operació "Kitchen", ja saben, aquella maniobra orquestrada des del ministerio del interior per asaltar la casa de l'ex-tresorer del PP, Luis Bárcenas y robar-li els documents que poguessin incriminar a alts dirigents del PP per la recepció de sobresous amb diner no declarar.
Aleshores, el ministre va esquitxar la porqueria contra el seu secretari d'estat d'interior, Francisco Martínez, que va ser el primer gran boc expiatori. En unes declaracions d'aleshores, Martínez va afirmar: "la meva gran errada va ser ser lleial a miserables com Jorge Fernández Díaz, Dolores de Cospedal o Mariano Rajoy". Doncs sí Francisco, estic convençut que tenies tota la raó del món en titllar de miserables aquests tres personatges (entre molts d'altres que han conformat -i segueixen conformant- les clavegueres de l'estat).
La darrera càrrega de profunditat contra Fernández Díaz han estat les gravacions de l'ex-comissari Villarejo (sorprèn que un delinqüent d'aquesta calanya torni a estar en llibertat, però en fi, del sistema judicial d'aquest país ja no em sorprèn gairebé res...) en les que el gran Fernández Díaz afirma que "negaré sota tortura que aquesta conversa s'hagi produït mai" en relació a la famosa "Operació Catalunya" (que com la "Kitchen" acabarà sobreseguda o en un no res, o enfangada als jutjats pels segles dels segles. Amén.
De Fernández Díaz sorprèn la ingenuïtat. Ja ho he escrit en altres ocasions. Al màxim responsable de l'espionatge civil se l'ha espiat en diverses ocasions, una en el seu propi despatx. Ja saben, aquella reunió famosa amb el director de l'oficina antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, el de la "fiscalia te lo afina" i "les hemos destruido el sistema sanitario".
Però sorprèn encara més que un ultra catòlic convençut, que se suposa que hauria de respectar més que ningú la llei catòlica, hagi incomplert en reiterades ocasions el manament número vuit de les lleis de Déu, aquell que diu: "no diràs falsos testimonis ni mentiràs". Fernández Díaz dit al Congrés dels Diputats -en comissió oficial- i en múltiples ocasions a la premsa, que ell mai no es va reunir amb l'ex-comissari Villarejo, doncs bé, una vegada més, les proves -encara que no siguin judicialment acceptables- demostren de forma fefaent exactament el contrari.
Fernández Díaz, a més a més de ser un miserable, com va afirmar el seu secretari d'estat Francisco Martínez, és un mentider, i això conculca de forma manifesta les conviccions que diu que professa sempre que li pregunten.
Deu ser que la causa és tan noble, tan gran, tan superior a les banals qüestions terrenals, que quan es diuen mentides en aquest context, Déu Nostre Senyor deu perdonar-ho tot, fins i tot les mentides del senyor Fernández Díaz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada