La senyora Díaz Ayuso, flamant presidenta de la Comunidad de Madrid i lideressa del PP madrileny en clara pujada popular i mediàtica, ha començat a tastar el néctar de la realitat, i aquest no és un altre que el famós "Principi de Peter", aquell que postula que "En una jerarquia, tot empleat tendeix a ascendir fins a arribar al seu llindar d'incompetència". Aquest principi, plantejat per primera vegada l'any 1969 pel catedràtic canadenc Laurence J. Peter en el seu llibre "El principi de Peter", que va escriure amb Raymond Hull. El llibre analitza la jerarquia de les organitzacions i acaba demostrant que no és per casualitat que els caps siguin caps i -molts- empleats romanguin empleats tota la seva vida.
La reflexió em ve al cap tot llegint sobre la polèmica desfermada al PP de Madrid pel lideratge del Partit a la Comunidad, a les eleccions que s'han de celebrar a la primavera de l'any vinent, i que ha començat a enfrontar de forma directa Pablo Casado amb Isabel Díaz Ayuso.
Per a mi, la cosa és ben senzilla. El fenomen Díaz Ayuso va ser catapulat a la popularitat de masses per mediació d'un dels més grans demagogs lerrouxistes que té Espanya en general i Madrid en particular, el senyor Miguel Ángel Rodríguez, MAR pels amics, amic íntim de José Maria Aznar, l'ideòleg del personatge Díaz Ayuso, des de la seva posició com a Director de Gabinet de la Comunitat de Madrid, càrrec que ostenta des de 2020.
Que algú que no té cap necessitat de parlar públicament com l'ex-periodista José Maria García (periodista que cobrava 12 milions d'euros als seus anys meteòrics com a professional de la ràdio), escrigui de la presidenta: "Yo lo que me hago cruces es de lo generosos, tremendamente generosos sin límites que somos los ciudadanos españoles. Además de llevar la cuenta de Twitter del perro de Esperanza (Aguirre), ¿qué otro demonio ha hecho Isabel Díaz Ayuso? No ha presidido ni la comunidad de vecinos"...
Té raó en José Maria García en les seves afirmacions. Una persona que basa la seva campanya electoral en un missatge tan simplistament simple i estúpid com el famós "Ayuso libertad" té molt poc a oferir com a política professional. La gent amb seny del PP no la vol, i guanyada fa poc la Comunidad de Madrid, ara pensen en amortitzar-la quant abans millor.
Els mateixos mitjans que defensen els colors de la dreta, posem per cas El Mundo, La Razón i l'ABC ja estan defensant en públic (i molt més en privat) que Díaz Ayuso no és la candidata ideal a Madrid. Escriu l'ABC d'abans d'ahir: "Génova frena en seco la candidatura de Ayuso en el PP de Madrid: "no puede ser presidenta"". Ja veuran com en breu començaran a publicar detalls d'un passat que és menys honorable del que semblaria.
Efectivament, quan un la sent parlar, hom pensa que les coses no estan tan malament, al capdevall. Una Díaz Ayuso presidenta del PP i candidata a les eleccions de 2024 -si tot segueix com fins a avui- sembla del tot improbable. Els ciutadans estem tips que ens prenguin el pèl, però si es fa amb una certa sofisticació sembla que ens acabi fent menys mal. No és el cas de Díaz Ayuso, a la que la premsa madrilenya de dreta i extrema dreta ja li està buscant draps bruts i un passat inexplicable.
Em jugo un pèsol que l'aureola de la senyora Ayuso s'ha començat a esquerdar i que d'aquí a quatre dies el seu pas pel PP, la seva intenció de fer-hi política i la seva estela seran aigua passada.Leer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada