Fa cinc dies vaig tornar als Estats Units després de gairebé un any de no poder-hi viatjar com a conseqüència de la prohibició presidencial de Donald Trump que el president Biden va mantenir fins el dia 8 de novembre, fa escassament 12 dies. Els Estats Units van a la seva -com sempre han fet, d'altra banda- ja que la Unió Europea va reobrir les fronteres pels ciutadans nord-americans vacunats amb doble pauta a primers de juny i aquí, els que hem de viatjar per feina i no per plaer ens pensàvem que hi hauria reciprocitat immediata. No va ser així.
Però finalment la millora sostinguda en la disminució del número de víctimes mortals (que no en l'evolució de la pandèmia - a l'alça des de mitjans de juliol- ni del rati de vacunació) i, entenc, la pressió de les companyies aèries i del sector turístic en general, han acabat forçant l'administració dels Estats Units a reobrir les fronteres als ciutadans de la Unió Europea. Però com diuen els "Manel", ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.
A l'arribar als Estats Units, en un vol de Delta Airlines ple fins a la bandera, vaig tenir la sensació que això del Covid va ser com un malson d'una nit. A JFK, on vaig fer escala per anar a Columbus, semblava com si no hi hagués hagut mai pandèmia. Pràcticament ningú no portava la mascareta -ni els funcionaris de fronteres ni empleats de l'aeroport- i l'aeroport era ple a vessar. La sensació era d'una gairebé absoluta normalitat.
Si un extraterrestre hagués baixat de la seva nau espacial en aquell moment (diumenge 14 de novembre a la tarda) i hagués aterrat a l'aeroport de Nova York, hagués estat incapaç d'intuir que els Estats Units encara avui estan sota els efectes d'una pandèmia que ha causat des del 13 de març del 2020, és a dir, en un any i vuit mesos, 790.000 morts oficials, un 0,24% de la seva població, poca broma, el país -amb diferència- amb el més gran número de morts per la pandèmia del Planeta.
Només per a tenir una idea comparativa, sumant els morts nord-americans (soldats) a la Segona Guerra Mundail i a les altres dues grans guerres a la que els Estats Units van participar al Segle XX, van morir-hi un total de 286.000 soldats (174.000 a la Segona Guerra Mundial, 58.000 a la Guerra del Vietnam i 54.000 a la Guerra de Corea, en xifres rodones).
És a dir, en 20 mesos han mort més ciutadans nord-americans, que en les 3 grans guerres del Segle XX a la que van participar els Estats Units, en una proporció de 2,76 vegades més, a favor dels morts per Covid.
I malgrat això, molts ciutadans del país actuen com si no hagués passat res. Els que estan vacunats perquè ho estan (i molts ja s'han fet administrat el "booster", és a dir, la tercera dosi), en la seva immensa majoria blancs angloxasons demòcrates o republicans moderats (és trist però, com hem deia aquesta setmana el nostre advocat: "la política ha estat des del primer moment afectant la vacunació als Estats Units). Si bé els Estats Units són el principal fabricant de vacunes contra la Covid del Planeta, entre Pfizer, Jansen i Moderna, el rati de vacunació de la seva població és relativament baix, molt baix diria: només un 59% de la població té administrades les dues dosis.
La mascareta no és obligatòria -al menys a l'estat d'Ohio, que és on sóc jo, però tampoc ho és a Nova York, on vaig fer escala-, i hi ha una sensació (falsa) de normalitat que aboca a una perillosa manca de prudència. Aquest matí he estat al Bureau of Motor Vehicles per a renovar el carnet de conduir i puc afirmar que en un local de l'administració amb 5 funcionàries i una cinquantena de clients, menys d'un 20% dels clients portava mascareta i cap funcionària la portava. Quan el governador de l'estat va decretar que la mascareta havia deixat de ser obligatòria, la majoria de ciutadans s'ho van prendre al peu de la lletra.
El 19 de novembre, darrera dada disponible, es van detercar 93.200 nous contagis de Covid, el que representa un increment del 30% en la mitja mòbil de 14 dies, i els casos creixen exponencialment més en els no vacunats, però malgrat tot molta gent no es vacuna i el negacionisme s'exten, especialment entre els col·lectius més radicalment trumpistes, i els ciutadans d'origen llatí i afroamericà.
Com acabarà tot plegat? Doncs encara és prematur per dir-ho, ja que les corbes d'hospitalitzats i morts van a la baixa, però hi ha una dada molt significativa: com sigui que les dades científiques apunten a que la vacunació perd molta efectivitat a partir dels sis mesos d'administració de la segona dosi, el govern dels Estats Units va decretar ahir mateix l'extenció de la tercera dosi a tota la població, de franc i amb moltes facilitats per a posar-se-la: només cal demanar cita prèvia a, per exemple, la xarxa de farmàcies Walgreen.
Per si de cas, com sigui que a les Espanyes la tercera dosi sembla que s'administrarà des del Gener de 2022, jo ja he demanat hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada