Fronteres europees, hipocresia, desesperació

La Unió Europea presumeix de portar la iniciativa a nivell mundial per a aconseguir més democràcia, més justícia social, més llibertat. Al menys de cara a la galeria és una potència bel·ligerant en matèria de defensa dels drets humans. Com a tants i tants altres aspectes de la realitat que envolta les nostres vides hi ha aquest "però" que he anomenat "de cara a la galeria". 

La realitat, que és tossuda, la majoria de les vegades no és ni tan bonica ni tan verda ni tan ètica, sino tot el contrari.

Ho estem veient aquests dies amb la crisi de refugiats sirians i afganesos amuntegats en terra de ningú a la frontera entre Bielorrússia i Polònia. Vexats, robats pels propis guardes de frontera bielorussos, passant fred i gana. Literalment abandonats a la seva sort pels que podrien canviar-la.

La Unió Europea, que durant la crisi de refugiants el 2015 arran de la guerra de Síria predicava una cosa i en feia una altra de totalment dieferent, va contribuir (per passiva) a agreujar una crisi migratòria sense precedents amb el resultat d'un amuntegament en condicions gairebé infrahumanes de milers d'éssers humans a camps de refugiats a Tessaloniki i  a les illes gregues, en particular el camp de refugiats a Moira, a l'illa de Lesbos. Se n'ha parlat mai més? Doncs no. Una simple cerca per internet per a preparat aquest article m'ha tornat articles el més actual dels quals es remunta al 29 de març de 2020!!! (El PuntAvui: "Pressió a la CE perquè s'evacüi els camps de refugiats grecs")...és fantàstica la desmemòria que tenim els éssers humans en general i els polítics en particular.

Què es va fer aleshores, a part de córrer un espès vel sobre l'afer? Doncs encomanar la seguretat de les fronteres meridionals de l'est de la Unió Europea a Turquia, el gran policia de fronteres, amb el seu comandant suprem, Erdogan que és, com tothom sap, un gran demòcrata. Cobrar per aturar, com sigui (els polítics de la UE es renten les mans com Ponç Pilat i es giren d'esquenes, obviant els "mètodes" que Turquia pugui fer servir) les riuades d'immigrats que busquen a Europa una segona oportunitat per a sobreviure.

Però tot això no és nou. No fa tan de temps (maig 2021) el govern de Pedro Sánchez es va haver d'enfrontar amb una de les pitjors crisis exteriors del seu mandat: l'entrada massiva de marroquins -molts menors d'edat- a la ciutat de Ceuta com a conseqüència de la passivitat de la gendarmeria marroquina de fronteres seguint les consignes del seu rei, Mohamed VI, un altre gran demòcrata. 

Motiu? Resposta marroquina a l'acollida a l'hospital de Logroño -per raons humanitàries- del lídel del Front Polisario, Brahim Ghali, afectat de Covid de forma seriosa. L'afer es va acabar amb una baixada de pantalons d'Espanya, que va destituir de forma vergonyosa la ministra d'afers exteriors González Laya. 8.000 marroquins van entrar il·legalment a Espanya en 2 dies, provocant una crisi sense precendents. Al final dels dos dies més de 6.500 migrants van ser repatriats, molts infants sense pares (quina ha de ser la desesperació que uns pares abandonin else seus fills menors a la seva sort, acceptant que creuin una frontera sense papers ni diners cap a un futur desconegut però certament molt incert?), però la crisi estava servida. 

Però aquesta és una constant. Hi ha una munió d'altres casos: les pasteres que arriben a Lampedusa o a Andalusia. Les expulsions en calent i/o els internaments en centres d'acollida (CIE) que semblen de facto presons.

I la crisi a Bielorússia ens ha fet descobrir una altra mètode de tràfec macabre d'éssers humans: la substitució dels camions o les pasteres per avions...El migrant paga la tarifa a l'intermediari per obtenir un bitllet d'avió que com a mínim evita el risc i el tràngol del viatge. El que passi a l'arribada, ja es veurà...

L´últim exemple el tenim en l'aterratge d'emergència d'un vol des de Marroc a Turquia a Son Sant Joan, fa tres dies, quan un passatger, en una maniobra perfectament orquestrada i preparada via Facebook, va fingir un coma diabètic. Una vegada aterrat l'avió 20 passatgers van aprofitar la confusió per a escapar-se. 12 han estat detinguts però 8 continuen encara en parador desconegut.

No dic que sigui fàcil, que certament no ho és, però estic convencut que el món ric té maneres molt més eficients de gestionar aquestes crisis i d'impedir aquests drames humans. Per què no es prenen accions fermes en aquest sentit quan els mitjans econòmics hi són? Sóc incapaç de veure'n la resposta...