Si acabava el mes d'agost ben cofoi amb l'estrena de -ja- antigua AP-7 (en breu reconvertida a tots els rètols en "A-7") avui, després de dos recorreguts per aquesta autopista (Girona Est - Valls - Girona E) en dos dies de diferència aquesta setmana he tingut un tastet de l'apocalispi que se'n ve al cim als que per motius professionals hem d'agafar l'A-7 diverses vegades per setmana.
Com es pot imaginar el lector/lectora per aquest primer paràgraf, l'experiència de viatge ha estat nefasta. El dimecres 1 de Setembre tot just incorporar-me a l'autopista ja vaig entendre que quelcom de molt significatiu havia canviat: no només la intensitat del trànsit, sinó -i això és molt pitjor- la seva composició.
Efectivament, el resum del tram Girona-antic peatge de Parets és que dels tres carrils disponibles, dos, és a dir, 2 terços, estaven literalment presos per camions per tant a la pràctica, pels turismes només quedava un carril utilitzable. Això a les sis del mati. No vull ni pensar com debia estar a quarts d'onze.
El problema, en una via d'alta capacitat, no és només que de forma automàtica la velocitat mitja disminueix de forma significativa per aquest principi de camions ocupant 2 carrils, sinó que també ho fa, i molt la seguretat. Una via que s'ha caracteritzat durant molts anys per tenir índex de sinistralitat molt i molt baixos, podria esdevenir en uns mesos una via molt conflictiva pel que fa a accidents. Desitjo equivocar-me, voldria equivocar-me, però passar del res al tot (dels "famine" al "feast" que diuen els anglosaxons) d'un dia per l'endemà pot provocar molts efectes secundaris. Insisteixo: tan de bo m'equivoqui.
Els camioners que travessen Europa de punta a punta, en general -segur que hi ha moltíssimes i molt honorables excepcions- posen el pilot automàtic i es dediquen a d'altres menesters, com jugar amb el telèfon mòbil i enviar whatsApps i correu electrònics (no estic exagerant, encara que no pugui semblar) i només el tacòmetre els obliga a fer els descansos que marca la llei.
No senyalitzen els canvis de carrils, ni les incorporacions a les vies i els miralls retrovisors els deuen tenir com a embellidors del vehicle. Davant la necessitat d'avançar un camió més lent que el seu, simplement canvien de carril i de vegades, només de vegades, i de forma simultània (no prèvia) posen l'intertent, de manera que el que ve per carril de la seva esquerra, si és un vehicle, ha de fer la frenada de Déu i sa mare.
El tram de la B-30 -un altre infern- com sigui que ja fa anys que està allibertat de peatges tenia el trànsit habitual, és a dir, moltíssim.
I el tram Martorell-Valls va tornar a ser una desfilada inacabable de camions i més camions. La tornada, un infern similar.
Alguna vegada he explicat en aquest blog l'anècdota de la mare d'una gran amiga que durant la voràgine de preus baixos de Ryanair a l'aeport de Girona, anava alguns diumenges al matí a missa de dotze al Vaticà i a la tarda tornava a ser a casa (tinc amics que anaven a dinar a Milà) i tornaven a ser a Barcelona a la tarda. Això, que conculca el sentit comú, la sostenibilitat ecològica i el seny en general, és una mica el mateix que passarà amb la gratuïtat de les autopistes. De les coses que són de franc se n'abusa de forma sistemàtica -la mesquinesa de l'ésser humà és innata, i es remunta via ADN, als temps en els que es tractava de matar o morir- i acaba més tard o més d'hora malament.
Doncs vist el que ha passat aquesta setmana a l'acabada d'estrenar A-7 això és el que succeirà als propers mesos. El principi d'equitat ha de ser el de pagar per utilitzar -que funciona com un autoregulador- ja que la gratuïtat, com l'extrema dreta, és depredadora. No podem passar a que els senyors d'Abertis Infrastructures s'omplin les butxaques com lladres a que això sigui l'anarquia total.
Cal, i amb urgència, un principi regulador basat en el "pay per use". Si els gestors de la "cosa pública" tinguessin dos dits de decència, aquest desgavell que he viscut aquesta setmana s'hagués pogut evitar, però això òbviament, és molt demanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada