Acabo de tornar d'un viatge a Amsterdam amb l'Anna on vam anar a gaudir d'una celebració molt especial. Han estat uns dies fantàstics a una ciutat on encara que hi hagi estat moltes vegades, no em canso mai d'explorar: la ciutat de la civilització, la tolerància, els canals i les 600.000 bicicletes, i darrerament, una cuina que millora a passes de gegant.
Aquest viatge, a més a més, m'han ajudat a constatar la teoria de la relativitat. La relativitat aplicada a la pandèmia del Coronarivus.
D'entrada, Holanda et deixa entrar al seu territori si penjes al web de KLM, perquè va ser aquesta l'aerolinia amb la que vam volar, el certificat de vacunació de la Generalitat de Catalunya. La companyia aèria et demana penjar el certificat de vacunació uns dies abans de volar. Anem bé, penso, Tots els esforços fets per la Generalitat de Catalunya amb l'App "La meva salut" semblen, per fi, justificats.
Una vegada a Holanda, en contrast amb el que passa a les nostres contrades, hom diria que el Coronavirus no ha existit mai. Aquesta és molt probablement la impressió que en trauria un extraterrestre que baixés per primera vegada a la Terra. Total normalitat. Ja a l'aeroport, la mascareta no la porta ni el Tato, i les distàncies socials brillen per la seva absència.
A la ciutat, només hi ha obligatorietat de portar la mascareta al transport públic i a l'hotel on ens vam allotjar (entenc que el nostre no era una excepció). Literalment. Al carrer no la porta ningú. Als restaurants no vam veure ni un sol cambrer amb aquesta protecció. Als museus, plens de gom a gom, ni empleats ni visitants...
Aquesta és la mateixa pauta que em va explicar el meu fill gran Adrià quan aquest agost va passar quinze dies de vacances a cavall entre Finlàndia i Suècia. Ningú no porta màscara enlloc (en particular a Estocolm, escola de darwinistes de primera volada).
Però com que tot s'acaba, també ho van fer les mini-vacances. Com acostumem a fer, tant el bitllet de tren com la targeta d'embarcament (en aquest cas "boarding confirmation") les vam treure per internet la nit abans. Com sigui que KLM ja tenia el nostre certificat de vacunació ni se'm va acudir de revisar els protocols de re-entrada a Espanya.
Sort que vam anar a Schipol amb temps. En arribar al taulell de facturació una simpàtica empleada de KLM em demana el certificat de vacunació. M'estranya però, com que vaig estudiar a La Salle i al Vedruna, no vaig qüestionar res i li vaig ensenyar el certificat de la Generalitat, emès en Castellà, Català i Anglès, tot recordant-li que el document ja el devien tenir a la seva base de dades. L'empleada insisteix en que no és el que li permet donar-nos les targetes d'embarcament i que el que cal és el QR que exigeix el govern espanyol.
Ens vam haver d'apartar del taulell, baixar-nos tots dos l'App del Gobierno de España, contestar un absurd qüestionari, pura burrocràcia, elogi a l'estultícia funcionarial, que acaba no fent altra cosa que transcriure -sense cap mena d'acreditació objectiva- quina vacuna ens van administrar i en quina data. M'ho podria haver inventat tot i hagués obtingut exactament el mateix resultat: el QR del ministerio de sanidad. Una vegada obtingut, la simpàtica holandesa -que com es poden imaginar no portava ni mascareta ni res que se li semblés- sense comprovar res de res, ens va emetre sengles targetes d'embarcament.
Vaig experimentar un sentiment d'estupefacció i emprenyament a parts iguals. A Barcelona, la mateixa ficció parafernàlica. Vam ensenyar el QR que acabavem de generar a Amsterdam i ens van deixar entrar sense problema.
Em pregunto de què serveix ser Europeu? On és el sentit comú? (segurament la pandèmia, en el seu estadi embrionari se'n va emportar molta de la que els quedava als administradors dels nostres impostos i les nostres vides).
L'estupidesa no te límits, com vaig tornar a constatar la setmana passada. A la resta d'Europa, estadis plens i lleure nocturn sense cap altra restricció que la del sentit comú. Aquí i a Madrid aforaments limitats als espais públics, aglomeracions noctures i botellots multitudinaris. On és el sentit comú?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada