dissabte, 18 de setembre del 2021

Canvi climàtic, negacionisme versus realitat

Jo no sé on s'informen els negacionistes i com aquests gosen contradir determinades realitats, palpables, tangibles, reals com la vida i la mort.

Aquest dijous l'immens Jorge Fernandez Díaz i la seva inseparable mascota, l'arcàngel Marcelo (tots dos investigats per fiscalia i amb merda -pressumtament- fins al coll), han publicat un article d'opinió a l'ABC en el que directament neguen el canvi climàtic i el que ells anomenen el nou dogma que emana d'aquest concepte. És clar, el canvi climàtic és una idea que qualifica ideològicament a qui el defensa. Sia Greta Thumberg o Ada Colau. 

Per en Fernàndez Díaz són tots uns peluts indocumentats i això els deslegitima, al mateix temp que el legitima a ell, com a portanveu de l'odre, la raó inoculada, el sentit comú i el sentit d'estat. Ve a dir que el canvi climàtic s'ha inventat per a acabar amb la religió catòlica. La teoria de la conspiració elevada a l'enèssima potència. Si no s'ho creuen llegeixin el fragment que inseriré tot seguit (l'article es titula: La justicia climática: (...) "En la estrategia de esta Agenda es objetivo prioritario la radical disminución de la población, sirviéndose para ello del aborto y la ideología de género como derechos fundamentales, y del cambio climático como dogma político que pone en peligro la subsistencia de la Madre Tierra, convertida en sujeto supremo a proteger frente a una amenaza de la superpoblación humana que debe ser contenida y reducida. Es la «justicia climática», en virtud de la cual la persona se convierte en sujeto de descarte. (...)".

Es tracta d'un negacionisme radical, atàvic, passat de voltes, conspiranoïc, tipus Donald Trump, amb tint de cabell color carabassa inclòs. Malgrat ser enginyer -de la vella escola-, Fernàndez Díaz aboga per disconsiderar l'observació empírica científica i es basa en observacions interessades i poderosament ideologitzades i descontextualitzades, al més pur estil de l'ex-president dels Estats Units Donald Trump, per a defensar que no n'hi ha per tant. Tot segueix el seu curs i tot està "sota control". Cal frenar aquesta amenaça que té com a objectiu últim -segons els negacionistes- acabar amb el status quo dels que han manat al davant o a l'ombra, tota la vida. En Fernández Díaz és un d'ells, en Donald Trump, un altre.

He escrit en aquest blog en unes quantes ocasions que soc subscriptor del New York Times. Només per tenir una altra versió de la realitat d'un univers complex, multicultural i plurinacional com els Estats Units però amb una democràcia -imperfecta però real- que ja voldrien molts països del món inclosos molts de la vella Europa. Doncs al NYT, això del canvi climàtic s'ho prenen tan seriosament, que han creat una secció específica, entre d'altres, per a fer un seguiment "on line" i poder informar els seus lectors de com evolucionen els centenars d'incendis que cremen a la costa oest dels Estats Units.

Cada dia rebo al meu compte de correu un "wildfire tracker" que informa de la situació dels principals incendis al país, així com la qualitat de l'aire. Aquestes notícies, que no ens arriben amb la cruesa de la realitat, són esfereïdores perquè el que està passant (com el desgel dels pols, la deforestació de l'Amazònia o la pèrdua d'hàbitats d'un gran número d'espècies animals, o la contaminació de l'aigua de consum humà) és d'una magnitud molt superior al que ens arriba via premsa o telenotícies/telediarios edició vespre.

No he pugut carregar les imatges per  qüestions de copyright, però només com a tastet he adjuntat aquest quadre del principals incendis que cremen als Estats Units avui, dels 50 més virulents que estan cremant aquests dies. Riguin-se de l'incendi de Màlaga. Aquí hi ha mort i àrees completament devastades equivalents a la superfície total de la província de Girona.

Aquesta és la realitat. La del senyor Fernàndez Díaz, que viu en un altre planeta (el planeta Piruleta, on conviu amb l'arcàngel Marcelo i tots els amics de la seva mateixa calanya, tirant a l'extrema dreta) és una altra realitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada