La pandèmia dels "Campers"

De la forma anàloga que la societat avança a molta més velocitat que les lleis que ens pretenen governar, els diccionaris evolucionen també més a poc a poc que les paraules que els humans anem confegint conforme els nostres actes, aficions, passions i dèries necessiten de paraules que les defineixin.

I tot això està també molt relacionat amb el que en un moment donat i durant una certa temporada es posa tan de moda que l'afer en qüestió, sia esport, tendència en el vestuari, en les vacances o en el que sigui va agafant volada i assoleix en un espai relativament curt de temps un número molt gran de practicants enfervorits. 

També és molt de les modes de les que ens apoderem a les nostres contrades, de posar-li a qualsevol novetat un nom en Anglès, com si anomenar quelcom en aquesta llengua mudés més o fes "més modern" que anomenar la mateixa cosa en Català o Castellà.

Jo porto gairebé quaranta anys corrent, de l'època en que la pràctica d'aquest esport era coneguda com a "footing", que va mutar posteriorment a "jogging" per acabar amb la paraula "running". Ara si no ets un "runner", i a més a més "extrem" no ets ningú. Aquests dies a Sant Antoni he acabat anant a córrer mig d'amagat al pla de Calonge, i cap a la riera dels Molins, per evitar haver-me d'empassar tots els "runners" del Passeig de Sant Antoni i Palamós, habillats com per anar a fer curses amb en Kílian Jornet.

Tot això ho explico perquè des de fa ja algun temps (diria que aquesta pandèmia comença a mitjans del 2019 i des d'aleshores va agafant un ritme que una vegada acabada la part més de tancament de l'altra pandèmia, la del Coronavirus), la pandèmia dels "Campers" comença a assolir velocitat de creuer. Vaig quedar molt corprès en veure les imatges del Delta de l'Ebre post-pandèmia amb l'allau d'auto-caravanes i "vehicles camperitzats" envaint-ho tot, barra del Trabucador inclosa. Però on més ho vaig patir va ser en una curta estada el mes d'agost al País Basc.

El món del "Camper" està de moda. La parauleta en qüestió, com tantes, ens prové de la llengua Anglesa. Ni el RAE ni el DIEC contemplen -encara- aquesta accepció, però sí que es troba al Thesaurus, en dues entrades:

1. "One who camps" (el que acampa).

2. "a portable dwelling, such as a specially equipped trailer or automotive vehicle) for use during casual travel and camping" (una vivenda portàtil, com are un camió o vehicle automòbil especialment equipat) per a ús en viatge de lleure i acampada).

En aquesta segona accepció he vist "Berlingos" de tercera mà "camperitzades" (és una manera de parlar...) aparcades a qualsevol parking de carretera, camí, penya-segat envaint-ho literalment tot, i deixant una estela de merda (literalment) al seu pas. 

A llocs com Urdabai (reserva natural de l'Unesco) la invasió de "campers" era tal que en un prat entre San Juan de Gaztelugatxe i Bermeo, a tocar de la carretera, hi havia un veritable campanent "gitano" (sense cap connotació racista, només utilitzat com a recurs estilístic, déu els cria i ells s'ajunten...a la que se n'hi posa un, al cap de poc, ja en són multitud). Les restes d'escombreries que deixen al seu pas molts d'ells (hi ha, òbviament, com en tots els àmbits, lloables excepcions) fan veritable feredat. 

Alguns (en conec uns quants) són "campers" de tota la vida, generalment esportistes, associats amb la pràctica d'esports d'hivern o el surf, que fa molts anys que ho fan, que són discrets i curosos i que no deixen rastre de la seva presència. La majoria però, "campers" de nova fornada (d'aquests dos darrers anys de misèria i increment de la precarització), són gent que busca fonamentalment viatjar el més barat possible, i manquen de tota consciència medioambiental, ètica i estètica. Aquests dies a Euskadi he vist veritables panorames de gent dormint en unes furgonetes on no hi haurien dormit ni les rates ni els coloms.

En fi..., deu ser que em faig gran a marxes forçades, però em pregunto: no hi ha "campings low cost" per aquest tipus de turistes? de debò que han d'aparcar on els surti del baix ventre sense encomanar-se ni a déu ni a sa mare? Què hi diuen les autoritats?

No en teniem prou amb el turisme de borratxera que els exèrcits aerotransportats de Ryanair i Transàvia ens teledirigien abans de la pandèmia a Lloret, Salou, Magaluf, Palma, Barcelona..., que ara hem de suportar un nou exemple de low-low cost amb la nova moda dels "Campers". I el pitjor és que el fenomen va a més.

La regulació d'aquesta nova moda producte -insisteixo- de la precarietat i de les ganes de veure món de forma barata és imprescindible si no volem empitjorar encara més el món que deixerem als nostres fills.