Moments retornats

El dia 8 de maig de 2020 vaig publicar un article que vaig titular "Moments robats". En una part de l'entrada vaig escriure això:

"Aquest mateix matí, Google Calendar em recordava que divendres vinent, 15 de maig, hi havia la festa de graduació de segon de batxillerat d'en Marc, el meu fill petit. Òbviament no hi haurà festa de graduació. Ni viatge de celebració de l'acabament del batxillerat. No hi haurà un comiat col·lectiu i com cal d'uns nois i unes noies que han anat a escola junts des de l'edat de 6 anys. Han anat junts a escola dos terços de la seva vida. Han patit, han rigut, han jugat, han fet esport, han estudiat, han gaudit junts i no podran culminar-ho com Déu mana. De fet aquest és un altre moment robat, un dels grans moments. (....). 

Però el meu Marc mai més no podrà viure un moment únic i irrepetible que li han robat, no al mes d'abril però sí al mes de maig. No hi haurà l'excitació de la preparació de la festa, ni la guitarra que hi havia de tocar, ni el seu primer vestit d'adult, amb jaqueta i corbata, ni aquell primer nus que jo li hagués fet, ni les fotos pel record permanent, ni l'aplaudiment entusiasta i incondicional dels pares al teatre de l'escola, ni el sopar posterior amb els companys de promoció, ni el viatge a Menorca. Això, a en Marc i a nosaltres com a pares, ens ho han près per sempre més."

Doncs bé, jo no sé encara si hi haurà sisena onada de Covid, i si de la variant Delta passarem a una altra variant qui sap si encara més resistent a les vacunes, més invasiva. 

Però tinc clar que en aquesta nova realitat que ens ha tocat viure hem ja après a conviure amb el virus, com ho vam fer amb les altres grans pandèmies que han afectat la Humanitat. Veroles, tifus, grips de tota condició mutant cada dos per tres en noves variants, èbola, febre aviar, sida, etc. 

Hem après a conviure-hi i col·lectivament ens n'estem sortint (d'aquesta pandèmia, no tinc clar de si ens en sortirem de les altres dues que em preocupen: la crisi climàtica i els polítics que en mal dirigeixen, però això són dos altres temes que abordaré en el blog els propers dies).

I la prova més fefaent d'aquesta capàcitat de resiliència és aquesta entrada d'avui, que titulo "Moments retornats". El dijous 9 de setembre, amb un retard de més d'un any i tres mesos vaig poder assistir a l'acte de graduació de segon de batxillerat del meu fill petit Marc. No va ser l'acte original, òbviament, no va ser a l'auditori de l'escola sinó al pavelló esportiu, nosaltres a les grades i ells a la pista, però malgrat tot va ser un acte molt emotiu, una festa de desgreuje i de justícia. S'ho mereixien i finalment va ser possible. En Marc no va poder tocar la seva flamant guitarra elèctrica, ni hi va haver res del que inicialment tenien previst, però va ser una festa. Com va dir l'Eva Sellabona, ex-marista i advocada que va fer la lliçó magistral final, aquest joves són la "generació dels valents". Si algú ho ha passat malament durant aquest darrer any han estat els joves i els vells. 

El dijous passat, es va fer justícia. Una altra passa cap a un retorn a una certa normalitat com l'enteníem abans de març de 2020. Encara que a destemps i sense la solemnitat total que un acte així mereix, als alumnes de segon de batxillerat de Maristes 2020 els van retornar un moment robat.